Entre Reixes

Un relat de: Ombrívol
Ja no recordo el temps que porto empresonat en aquest vaixell. No sé per què em mantenen tancat encara. He vist sortir un a un els meus companys presos, que no sé si són vius o morts, i ara que només quedo jo sembla que m'ha arribat l'hora.

Per entre els ferros veig el capità com mai l'havia vist. Tremola, i gargoteja en un paper signes i paraules que no entenc. Prega en veu baixa, i juraria que plora... "Maleïts pirates!" Aixeca el cap i em clava als ulls una mirada que no sé si és una condemna o una súplica.

- "Ara tot depèn de tu...", murmura.

De sobte, obre la porta i s'abraona sobre mi. M'agafa pel coll mentre lluito desesperat. És més fort que jo i no puc fer res mentre m'immobilitza i em lliga a una pota el paper doblegat.

- "Vola, missatger, porta'ns ajuda!"

Comentaris

  • Volarà el seu propi vol?[Ofensiu]
    Illadestany | 09-07-2015 | Valoració: 10

    Molt interessant, el petit presoner passa a ser l'únic possible salvador dels seus captors. Optarà per dedicar-se a salvar-los? O es donarà permís per a fruir de la seva llibertat, ara que la pot assolir, i dedicar-se a volar el seu vol?
    Benvingut a relats (o benvinguda)

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-07-2015 | Valoració: 10

    End llegim
    Montse

  • Magnífic![Ofensiu]
    allan lee | 08-07-2015 | Valoració: 10

    Molt bo, molt. Caram, quina entrada.
    Benvingut

    a



Valoració mitja: 10