entre mirades s'amaga el teu botxí

Poema molt emotiu. Trist i una mica pessimista de contingut. Curt i precís, amb inici i final. Un final obert en el temps amb un desenllaç fatídic. Així és la realitat, dura, amargant, ...,però s'ha de tirar endavant i com molt ben bé saps disfrutar a cada instant per petit que sigui amb tota la plenitud que se'ns ofereix. Carpe diem Xivi!

Per cert, quin dit gros s'ha de moure?

com sempre dic jo... amb quatre pinzellades, has dibuixat l´escena confusa entre ombres poètiques... deixant entreveure només el que tu vols que es vegi... sense entendre els fets clars i ben detallats...
saps jugar molt bé amb les insinuacions... deixes moltes paraules innecessàries... però mai et descuides dels efectes importants...
ets una RENOIR, una MANET... de l´impressionisme poètic!!!
muaaaaà!
vigila... hi ha butxins per tot arreu... molt ben disfressats... ( què t´haig de dir jo... ets una NOIA... i saps veure els llops amagats en la foscor de l´amor nocturn... )

Quan res es com tu esperes no et queda més camí que inventar-te allò que voldries, o, ...no quedaria bé. Tot plegat aquí fem relats o poemes. ¿Socials? ¿Realistes? ¿Surrealistes? ¿Poca soltes? Tots son vàlids si arribem a fer allò tant difícil, escriure per causar emocions.
Els poemes curts són el meu punt més feble, allà on es pot sugerir, allà un camí en poden ser molts, i els destins cap la terra de la tolerància, la llibertat. Ja sé que no és el moment de dir paraules com "lluita", "revolució", "repressió", "alienació", ¿però potser ja hem arribat allà on molts en agraria ser-h?. Encoratge que persones entonin vells cants. La poesia encara es un arma carregada de futur. Mentre tant diem, si, SALUT, ANARQUIA i VISCA LA TERRA LLIURE, per tots, no només per a la nostre.
SALUT
CESC