Cercador
Entre línies
Un relat de: Jordi Montañez- Compartir:
És curiós com et desitjo,
des d’aquests versos, i des dels teus.
Aquesta caòtica llibertat et crida.
Poemes prohibits que cerquen primavera a les cantonades.
Aquesta alquímia boja que ens captiva,
ens esclavitza, ens cega de follia.
M’escriuràs en versos càlids, amagats, il·lícits.
Et respondré emmanillat de paraules amagades.
Aquest temps tan nostre
ens és tan agrament vedat.
La fruita lluent ens tempta,
i les lletres ens fan possible.
Ens empara la mètrica lliure,
ens dibuixem al món amb ombres de carbonet.
Farcim valls amb sospirs d’arial 12.
Quina perdició tan anunciada.
Quina mort sense crònica.
Continuarem recargolant versos,
aquest joc tan nostre de desitjar-nos entre línies.
Comentaris
-
Sensualitat nascuda del caos íntim[Ofensiu]angie | 29-12-2010
Un "tros" de poema, un bon tast de romanticisme, actual i ple de la màgia tipogràfica que dóna la distància.
angie -
Mol bon poema[Ofensiu]Marc Freixas | 29-12-2010 | Valoració: 10
Espero no equivocar-me
si et dic que ho he entes
com una manera de dir
que estimes el vers lliure
que et deixa dir i fer allo que proposes amb el propi talent...
de totes maneres, sigui com sigui -i un poema pot despertar diversos significats-
el teu estil es necessari en els temps que corren,
i el poema, no cal dir-ho, bo, molt bo!!
En a mi m'ha semblat dels purs i sincers, que de vegades costen de trobar... per tot aixo, enhorabona Jordi!!
Una abraçada ben literaria
i endavant amb el llarg cami d'escriure!!
