Cercador
La nostra casa
Un relat de: Jordi Montañez- Compartir:
no hi ha hagut mai pau, tampoc perill.
Les parets amaguen secrets,
i no parlen, per la por del temps
El saló, encara és buit,
i tot just espera, amb el posat ben trist.
I esperar, esperar, esperar...
se’ns dóna tan bé això d’esperar!
I esperant esperant,
la casa se’ns omple de pols i records.
És tan amarg recordar,
és tan trist haver d’allargar el futur anhelat.
