Jo crec que això de l'amor està sobredimensionat

Un relat de: Jordi Montañez
“Jo crec que això de l'amor està sobredimensionat”
em deies mentre recorríem aquells carrers tèrbols
com l'aigua estancada dels parcs de Barcelona.
I jo assentia amb el cap i les parpelles.
No m'interessava la filosofia d'aforismes al lavabo,
ni les grans frases de psicoanalistes argentins.
Jo et mirava de reüll els pits.
I més enllà d'aquells carrers de llambordes mortes,
i aquelles parets de poesia corrompuda,
i aquelles frases de romanços displicents,
jo, et mirava els pits.
“Jo crec que l'amor no existeix”
em deies mentre fitava els teus pits,
aquelles mamelles perfectament dimensionades,
que malgrat el nihilisme, existien.

Comentaris

  • bon relat[Ofensiu]
    joandemataro | 23-02-2011 | Valoració: 10

    realment hi ha moments en què l'instint no es pot reprimir i sobren les paraules
    fins aviat, salutacions
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: