Entre el silenci i el bes

Si fins ara he sigut incapaç d'oblidar els teus ulls
no és per voluntat, és per la bellesa transparent
que reflexaven al mar trencat de Cadaqués.

Un encontre breu que, tot i així, segueix latent,
dins una onada platejada per la lluna,
dins el record petrificat dels teus batecs.

Al llindar precís entre el silenci i el bes
descanso cada nit sobre el coixí,
a l'instant precís que vaig sentir
la proximitat dels teus llavis vora els meus.

I ara et parlo de la necessitat increïble
de trencar els turons que t'envolten
i arravatar-te una altra nit de lluna plena
on fondre'ns lentament entre la sorra.