Atemporal

Un relat de: Guspira

A vegades la genialitat s'amaga rere un got de vi,
com un llampec, exalta una paraula,
o una complicitat quasi divina
que exclou el temps de les nostres vides.

I sembla que la nit no avanci en el sentit habitual,
apareixen i desapareixen les agulles del rellotge,
desmanegades, completament boges,
no saps mai on acabaràs i, en ocasions,
no recordes tan sols on has començat.

La música etèria d'un acordió, o potser una guitarra,
esdevé l'única evidència del temps
que corre, i no t'empaita quan enlaires la mirada
i una claror diàfana fa néixer un nou dia,
apagant les llums de la nit més llarga.

Comentaris

  • a París?[Ofensiu]
    Lady_shalott | 07-11-2006

    quina enveja... el meu estimat Baudelaire encara deu haver deixat algunes de les seves muses per allà...

    La música etèria d'un acordió, o potser una guitarra,
    esdevé l'única evidència del temps

    les teves paraules són agradables de llegir, no ho sé, transmeten una certa tranquil·litat i nostàlgia, una sensació de desassossec, de descans. Són com petites veritats dites a pinzellades, sense entretenir-te molt en cada cosa.

    suposo que ja estaràs gaudint de tots els plaers de París i d'aquesta genialitat no tan amagada...

    Petons,
    Lady Shalott

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: