Engrunes daurades

Quan es rompren els mites
Frec a frec al ras
una frisança
esmicola l'ànima

Quan es dissipen els deus
Un regne nu
del no-res brolla arreu
medrant recòndites buidors i paüres

Un esperit eixorc trèmul
com decrèpita flama
amb desassossec dansa
batuda en la incertesa

Em descantello en la foscor
en l'aspre lluita d'escantellar neguits

Quan la creença s'esvaeix
una esgarrifança en la pell
esclata amb plorinyades
amb una minva d'esperança

Arremolinant-sa en l'embornal
s'empassa aquells menudalls
de fites que em drenaren
a camins ilusoris i vans.

Què faré ara sense ídols? A qui adoraré ara?
En sabré pas d'idolatrar?

I de sobte
Front a front em veig
i en aquell no res
Em torno Tot

Soc l'amo del món i univers
Sense regles normes ni lleis

Sols la meva voluntat i desig preval

Soc l'amo del món
Soc l'amo de l'univers

Soc univers inmanejable

I la meva acció i desig-creador impune
esdevé legítim en tota la seva integritat.

A mi m'adoraré.
I adorant-me,
podré adorar hom