Enfora de tu

Ho sé, ara ja és massa tard per demanar-te perdó.
Ja saps que no he vist res més espectacular que tu, i quant me'n vaig anar, t'ho vaig prometre.
Va ser un llarg acomiadament, no sabia si besar-te o dir-te tan sols fins prompte, només se que quant vaig pujar a l'avió, seguia mirant-te com el primer pic, amb desconcert, no sabia que dir ni que fer, però sé que me'n anava perquè era el que tenia que fer en aquell moment.
Sabia que tornaria per les festes, que passaria l'estiu amb tu, i que mai t' oblidaria.
Que sempre series on vaig posar les meves arrels, on vaig créixer i on vaig passar els meus primer anys.
On vaig aprendre a caminar, a escriure, on vaig conèixer a les meves amigues de tota la vida, i ara que et deix...

Ai estimada Mallorca!

Me fa tant de mal tenir-te enfora, li fa tant de mal a la meva ànima...
Quant veig les muntanyes me'n record de tu, quant contemplo més enfora de la terra que ara trepitjo veig el llarg bassiot i puc veure el principi de la terra que més m'estim.
La meva llengua segueix sent el mallorquí, no he canviat ni un article salat de la meva boca, i tenc tantes ganes de deixar d'estudiar per venir a veure't...

Ho sé, ara ja es massa tard per demanar-te perdó.
Si els meus peus toquen la terra que em va veure créixer, em sent viva, i tot es més colorit del que ho era abans.
Aquell mar mediterrani segueix on antes el vaig deixar, la meva família segueix allà mateix, les muntanyes, el puig major. Em podries perdonar?

El meu lloc està a una altre terra on des de allà et puc vigilar, però segueixes viva cada moment dins el meu cor, dins la meva ment, i totes les imatges que he pogut recapitular són de tu, amb jo.

Ai estimada Mallorca!

Ara et tenc que deixar, però prest tornaré, no t'oblido, quant torni se que el meu somriure tornarà.