Encara estic viu

Allà on hi havien flors,
ara domina la terra seca.
Allà on jugava l'amor
ara plora i gemega.

Allà on habitava l'alegria
ara trontolla la trista nit.
Abans amics tenia,
ara l'odi dorm al llit.

I es que
t'has apoderat,
soledat,
t'has apoderat
de la vida,
has mort la il·lusió,
has cobert amb gel
el foc,
has acaronat la pell
-com el ganivet
que la carn desgarra-,

t'has fet l'ama
de portes i finestres,
i les has enreixat
d'ombres negres,
m'has arrancat les ales,
cruel,
traïdora
soledat...

però no t'atreveixes
a mirar-me als ulls,
tens por, valenta companya,
car els meus ulls
encara conserven
mars d'estima congelada
que podrien ofegar-te
en ser escalfats per una mirada.