Enamorament

em sembla que no havia llegit cap poema teu encara, però ara que he arribat a aquest, puc dir sense dubtar que m'ha encantat!
la manera com et refereixes el mar, aquest suau amor que li professes... a mi també m'enamora però no seria capaç de dedicar-li un poema tant bell.

et seguiré llegint

ixnuir

ostres ostres ostres!
És preciós, bellíssim...!
Estic flipant de valent, Thoreau!!!

M'has deixat garratibat!! Que suggerent... paraules curtes...

Si fos més llarg tindries un 10.

Et poso un 9 que està molt bé, eh??

Apa, salut!!!

que t'encanta el mar! A mi també, sempre he viscut a la costa i me n'alegro. Però jo no sabria descriure tan bé ni parlar d'aquesta manera del mar. T'envejo...
Gràcies pel teu comentari! Petons.

Una de les belleses més gran i sublims que puguem contemplar mai. I com a tal bellesa, és capaç d'inspirar-nos un dels més grans amors que mai puguin ser possibles. I tu ho has aconseguit. Has aconseguit enamorar-te'n, i d'una manera tan absoluta, que has aconseguit dedicar-li un dels millors poemes d'amor que he llegit mai.

Jeremias, et felicito de debò. No exagero si et dic que se m'ha esgarrifat la pell quan he arribat als últims versos:

"M'has gronxat a la nit, com una mare..." (l'evocació d'una nit passada dalt d'un vaixell, acompanyant del vaivé de les ones),

"M'has posat, davant els ulls,
la ratlla d'un horitzó sense final..."

Meravellós.

Gràcies pels teus comentaris. El que em vas fer a "Moments robats" em va sorprendre d'una manera inesperada: vas copsar, infinitament millor que jo mateixa, el sentiment que volia expressar.

I deixa'm també que et feliciti per la sobrietat de la teva biografia... Com en el teu poema, els versos últims corprenen..."La meva pàtria és la mar, la meva nació Catalunya, i només em motiva l'essencial".

Una abraçada!

com una onada he vingut a parar als relats de jeremias soler, com és que tanta passió amb la mar?

és cert que a la mar la personifiquem i li atribuïm tot d'accions... és poderosa...

ens comentem, tot un plaer marítim...

un amor, al mar, l'etern i encisador medi blau que ens relaxa, ens parla, ens acarona, ens canta i guarda nostres secrets més preuats : els solcs de la pell, les caboires, i com tu dius, el nostre vestit, el cos.

Un poema que enamora, com a tu ho fa l'inmens i adorat mar.....

M'endinso en els versos per a llegir-ne una oració, un pregar..... (m'ho sembla personalment)

Poema fabulós.

angie