Enamorada goteta de mar

Un relat de: Encarna Romero
Enamorada goteta de mar

Digues,
petita gota de mar,
Què és el que portes en els teus ulls mullats?

- Són anhelades imatges
que d'ell m'han quedat.

No insisteixis, goteta, en reflectir
aquests records del passat,
doncs així em poso vermella.

- Ho sento, però no puc evitar-ho:
de tots els mars del món,
en el meu humil raconet,
sota una plàcida lluna plena,
ell és va banyar.

Llavors segueix,
petita gota enamorada,
fon-te en la recerca
de la teva visió enyorada.

Comentaris

  • Gràcies, Annalls[Ofensiu]
    Encarna Romero | 07-01-2014

    Tens raó, Anna. Aquest va ser un somni que he tingut i l'he escrit tal com ho he somiat. Es podria treballar millor i modificar-lo. Gràcies

  • Ja he tornat...[Ofensiu]
    Annalls | 07-01-2014

    doncs així em poso vermella.

    - Ho sento, però no puc evitar-ho:


    Et deia ahir, que no solc fer el que vaig fer i menys sense tenir confiança en la persona, però m'arriscaré, és sols la meva opinió i no tinc formació per fer critica o sigui... que tranquila.
    Aquests dos versos que he posat a dalt... hmm.. dins del poema se'm fan forts, massa en prosa... vaig llegint i de cop i volta quelcom passa... no t'enfadis eh?

    LLegeix-te'l a poca poc a veure si hi trobes el que dic i si no, no pasa res, és el teu poema no el meu !

    L'agosarada Anna