En Xavier, la Clara i en Jak.

Un relat de: mistika

En Xavier i la Clara era una parella.Ell era quasi 4 anys més gran que ella, però això no els hi importava. Al principi als pares d'ella no els hi feia gaire gràcia, però després ja s'hi van anar acostumant. Estaven molt enamorats tots 2 i els hi anava d'allò més bé.
Ella tenia un amic, el seu millor amic. Aquest noi tenia la mateixa edat que la Clara, bé només es porateven 5 mesos. El noi es deia Pau, però tothom l'anomanava pel seu sobrenom: Jak.
En Jak no vivia al mateix poble que la Clara, però tot i això es veien sovint. S'ho explicaven tot. Ella li havia explicat tota la seva "història amorosa" amb en Xavier, ja que feia poc que es coneixien, encara que ja l'estimava molt.
Un dia en Jak li va confessar a la Clara que estava enamorat d'ella. La Clara en aquell moment no va saber com reaccionar. La veritat... és que tampoc li va extranyar tan perqué ja s'ho havia parat a pensar alguna vegada, però es pensava que eren tonteries seves ja que el seu amic tenia xicota també i portava més temps que ella amb en Xavier.
Passaven els dies, i arribaven les nits, cada nit en Jak trucava a la Clara i estaven una bona estona parlan i dialogan sobre el tema.
Les vacances es van acabar i va començar de nou l'escola. La Clara a l'escola, a la classe de religió, estava fen un tema que tractava de les relacions entre les persones. Va aprendre que les amistats és una relació personal que la triem, que no és com la familia que n'és una de "donada" i que no podem fer res per evitar-ho. També va aprendre que la parella és una relació privilegiada i que s'ha de cuidar molt, com totes, però d'una manera especial.
La Clara li va explicar al seu xicot el que passava. A aquest no li va agradar gens ni mica, la veritat. Ella li va demar que el respectes, que era el seu amic.
Ara hi havia un gran problema: el seu xicot estava enfadat amb el seu millor amic! Com podria arreglar tot això? "Sort que estic estudiant això al col.le", va pensar ella.
Va fer el cor fort ja que no volia perdre a cap dels 2 perqué els estimava molt. No volia trencar la relació ni amb el seu amic ni amb el seu xicot.
Si passava això ben segur que es quedaria sense un dels 2, i aquest, fos el que fos sentiria cap a ella rancor, ressentiment i inclús podria arribar a sentir odi i això ella no ho podia permetre!
Va parlar amb els 2, per separat perqué no es sentissin violents de la situació.
A en Xavier li va dir que no fos tan tancat de ment que si ell s'havia enamorat de ella, perqué no es podia enamorar un altre noi també?
A en Pau, li va dir que el seu amor no era correspós, que l'estimava molt, que era una persona molt especial a la seva vida, però que de moment només volia ser la seva amiga, la millor per això, i que tornés amb la seva xicota, ja que l'havia deixat.
Tots 2 van estar d'acord amb els que els hi va dir la noia.
Aquesta història tampoc fa massa que va passar, però jo crec que li va servir força a la Clara haver estudiat aquell tema de les relacions de les persones, perqué gràcies això va saber resoldre sense molta dificultat aquest "problema".
I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.



Comentaris

  • Hola![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 06-11-2004 | Valoració: 10

    Encantat de conèixer-te per primera vegada! En primer lloc, gràcies pel teu comentari i fabulosa valoració a Cementiris.
    I en segon lloc dir-te que has plantejat un bon i molt, molt interessant problema. Aquest relat teu m'està fent pensar en una situació personal meva...
    La sortida al problema, al final del relat, m'ha semblat la millor opció. Estic totalment d'acord amb el que diu la shuhua pel que fa a la sinceritat. Que és de fet l'opció escollida per l'encertada protagonista del text.
    Efectivament, les relacions humanes són complexes. Per això cal sempre que es pugui la veritat per davant.
    La primera vegada que em vaig declarar a una noia em vaig endur una carabassa tan gran com la de la Ventafocs. Tampoc manteníem una especial amistat, ella i jo, de fet feia pocs mesos que la coneixia quan vaig començar l'institut. El "no" va ser tan radical que no van quedar ni les cendres d'una possible amistat. I això que em vaig esforçar a fer-li un parell de poemes tant bé com vaig saber...
    Bé, ha passat el temps i crec que vaig fer bé anant amb la veritat per la cara. I cada vegada que m'ha passat pel cap espero tenir prou coratge per dir les coses clares i tal i com les sento. A veure si d'aquí a Nadal m'hi torno a veure amb cor, que en aquesta situació que estic ara ja tocaria...
    Una abraçada i et continuo llegit.

    Vicenç

    PD: de moment aquesta part de la teva obra no crec que es mereixi un 6'75, espero que pugi xic més amb aquest comentari!

  • m'ho havia semblat[Ofensiu]
    Shu Hua | 28-09-2004

    abans de llegir el teu comentari, ja m'havia semblat que era real. també em sembla que tu ets molt joveneta. les relacions humanes són molt complicades i només es poden salvar amb diàleg i intentant comprendre l'altra persona. I amb sinceritat. No menteixis mai. Si algú et fa mal, digues-li. Si et sents molesta, també. Moltes vegades, l'altra persona no ho fa amb mala intenció i, si li fas saber que t'ha molestat, ho podrà arreglar.
    A mi em va passar una cosa similar, però al revés. Jo tenia un amic de qui em vaig enamorar i, per més que li intentava fer comprendre, ell només em demostrava amistat. Després me'n vaig adonar que ell tenia raó, quan vaig conéixer un altre home i d'aquest sí que me'n vaig enamorar i ell de mi. Llavors el meu amic ja no va tenir por que jo el volgués per nòvio i va estar molt més a prop meu. i vaig tenir un nòvio i un amic.

    glòria

  • És meu jeje[Ofensiu]
    mistika | 26-07-2004


    hola a tots i totes,
    la veritat és q aquest relat es basa amb uns fets reals. Podrieu fer-hi algun comentari?¿