en un racó

del que podria ser la pau, la benaurança, però on s'hi endevina un deix secret de tristor, de soledat.
Un racó on el sol no es pon no deixa de ser un indret oportú per què hi nii l'insomni i per tant el capficament. Per més silenci que hi hagi no és un racó de pau...
Un sentiment molt ben descrit, Edgar!
Només espero que no se't faci etern i alcis el cap ben aviat...
Una abraçada!