En mans de la Mestressa Anna (II i III part )

En mans de la mestressa Anna (II i III).

Els quatre dies fins a la cita de dissabte a la tarda al gabinet de la mestressa Anna, s’anaren escolant molt lentament. En Miquel estava cada vegada més frisós. Menjava molt poc i dormia cada dia menys. Per fi arribà el dissabte. Al matí va sentir la temptació de deixar-ho córrer tot, i no presentar-se a la cita, però havia arribat ja molt lluny, i el desig de provar-ho era irresistible. Volia saber el que sentiria davant el maltractament psicològic i sobre tot el físic. Com que la seva dona treballava el dissabtes, va dinar d'hora a 2/4 de dues. Molt poc, un bistec i una amanida només i de seguida va a anar a dutxar-se i a preparar-se per la cita que era a les 4. Es va rentar a fons els genitals, i fins i tot es va fregar la tita amb un esponja ensabonada força dura. Es va posar el tanga vermell a la butxaca, per tal de no embrutar-lo en el trajecte i va sortir. La cita era no massa lluny, a un quart d’hora o vint minuts caminant xano-xano. Va arribar deu minuts abans i molt nerviós va fer temps caminant amunt i avall del carrer, que a aquestes hores era ben buit. Era un dia trist i núvol de finals de novembre. Feia vent. Potser plouria, però ell s’havia deixat el paraigua a casa. Faltant uns cinc minuts va trucar el timbre del carrer i de seguida va sentir un veu de dona.
-Ets en Miquel?. T’obro. Puja. És el tercer mà dreta.
Demanà l’ascensor i premé el botó del tercer. Quan va arribar al replà la porta del cancell del pis ja estava ajustada, un xic oberta. El cor li bategava a 100 per hora. Ja no hi havia cap possibilitat de tornar enrere. En sentir les passes i la porta de l’ascensor tancant-se, la mestressa Anna obrí la porta del cancell i el féu entrar dins un rebedor estret i fosc. Ell la va mirar de cap a peus. Era maca, no tant com la dòmina de la revista, però feia goig. Es veia ja grandeta. Potser tindria 40 anys o fins i tot algun més. Duia monyo dalt del tot. Estava força bé de tipus, encara que no era massa alta. Anava del tot vestida, amb faldilla, brusa i jersei. Portava els ulls i els llavis pintats però no d’una forma exagerada.
La mestressa Anna se li adreçà:
-Tot a punt?. Has portat els diners?.
En Miquel de seguida ficà la mà a la butxaca de la camisa i els tragué, ja que els duia preparats. La veritat és que per evitar ensarronades els portava justos. Al lliurar-los pensà que segurament serien 4 bitllets malaguanyats, ja que era absurd pagar per passar-ho malament. L’Anna agafà els bitllets i se'ls posà a la pitrera dins de l’escot. Abans de fer-lo passar, l'agafà abans pel braç i va afegir:
-No pateixis gens ni mica, farem el que vulguis. Com que és la primera vegada, si hi ha alguna cosa que no t’agradi o si et faig massa mal, m’ho dius i reculo. Però has d’entendre que has vingut a que et castigui i t’humiliï. Intentaré fer-ho amb delicadesa. Quan tot acabi et trobaràs tranquil i molt relaxat. Hauràs tret el cuc de dins, i durant les properes setmanes estaràs com en un núvol. Ja m’ho diràs si tinc o no raó. Una última cosa. M'imagino que saps que en les relacions S/M, mestressa-esclau, no hi ha contacte sexual. El final s’acaba amb una masturbació que et faràs tu mateix. Ho sabies, oi?.
Va dir que si amb el cap, tot i que gairebé no l'havia escoltada. Es trobava en plena davallada emocional i ja no tocava gaire pilota. El cor li bategava i ja només volia que acabés tot. Com més aviat millor.
-Saps que?. -Seguí donant consells-Encara que hagis vingut ben dutxat, et pregaria tornar a fer-ho. Com més nets estiguem molt millor per a tot. Jo m’acabo de dutxar. Aquí hi ha la cambra del bany i una tovallola neta per a tu. Ah!. Surt tan nuet com vas venir al món. Jo mentrestant em canvio. Espero que t’agradi com a mestressa dominadora. Cinc minuts i a la feina. No pateixis. T’ho passaràs molt bé. T'ho prometo. Ja m´ho diràs després.
En Miquel es va despullar i es va dutxar tot seguit. En assecar-se notava els mugrons rígids, petits i erectes mentre que la cigala la tenia escarransida amagada sobre la bossa dels testicles. Pensà que estava impresentable davant d’una femella, però al menys el tanga ho taparia una mica. Estava totalment acollonit. Va sortir a la sala. No feia gens de fred. La calefacció estava altíssima. Amb aquesta calda que hi havia, anar conillet no seria cap problema.
Quan va sortit a la sala gran ella encara no hi era. S’estava vestint segurament de dòmina. Va tenir un parell de minuts de temps, just per veure les “instal·lacions” del gabinet. Al pany de paret de la dreta, com si es tractés de pals d’escombra en una tenda, estaven penjats en vertical els fuets. N’hi havia 6 ó 7. Els dos primers eren de cuir i acabaven en forma de cinta ampla com si es tractés d’una pala. Després venien els clàssics de cuir. No eren massa llargs, no passava cap del metre. N’hi havia un amb moltes tires que acabaven en un nus i
l' ultim feia basarda, era una vara de fusta segurament de freixe, molt blanca i plena de nusos. Un bon assotament amb aquest vara devia ser terrible i et podia trencar les costelles.- ¡Mare de Déu Senyor! Que la pujarem dreta la paret!-va pensar. -Estava corrent un gran risc si aquest dona esdevenia un dimoni, o una sàdica. El podia deixat malferit a fuetades, sobre tot si el lligava i ell no es podia defensar...
Al fons ancorada al sostre penjava una corriola que aguantava una cadena. Un metre més avall se separava en dues que acabaven en dues canelleres. Aquestes eren de cuiro molt amples amb corretges per poder estrènyer-se ben fort als canells. Anaven folrades interiorment amb una escuma gruixuda.
La Mestressa va entrar. El canvi físic esdevingut era notable. Duia unes botes negres, xarolades, molt altes i amb reblons metàl·lics daurats. A sota duia una faldilla curteta i estreta de cuir. No portava mitges. Se li veien bé les cuixes, ben grossetes, maques i molsudes. Tenia també un bon cul, sense arribar a ser culgrossa. La brusa estava oberta i lligada a la cintura I deixava veure d’una banda el melic amb un arracada enorme que el tapava totalment. A dalt es veien uns sostenidors negres, menuts, macos. Per dalt eixia la base del mamellam. Eren dues bones tetes, segurament operades.
-Bé comencem. -l'advertí la mestressa-A partir d’ara et cridaré, t’insultaré i t'exigiré que facis certes coses. Forma part del joc. Ja t’he dit que si arribes al límit m’ho diguis i pararé. -D’acord?.
Va dir que sí i es va disposar a obeir i a no queixar-me gens ni mica, tret que no pogués ja aguantar més. Començà la relació de dominació. La mestressa canvià al rol de dòmina. Posà cara de pomes agres i li cridà:
-T’he dit que et vull nu totalment, Per què portes aquesta merda de tanga?. Treu-te’l ara mateix o vols que te l’esquinci a cops de fuet?
Se’l va tenir que treure i el va anar a deixar dins el lavabo sobre la seva roba. Va sortir totalment empegueït . No se li veia pràcticament la titola d'acollonit que estava.
-Tens por, oi?. No se’t veu el pardalet. Em sembla que patiràs, ja t’ho dic jo. Ets un mal esclau i ho fas tot molt malament... I t’haig de castigar perquè aprenguis a corregir-te. Veuràs com després de rebre unes bones fuetades tot ho fas millor. I ara , primer de tot, saluda la teva mestressa. Agenolla't i besa’m els peus i llepa'm les botes.
Es va agenollar i va començar a besar-li les botes. En aquesta posició se sentia totalment desprotegit, amb el cul enlaire i les pilotes al descobert. I a més a més com que estava amb els ulls enganxats a les botes i els fuets els tenia ella a l’abast de la mà, podia perfectament agafar-ne un i encastar-lo als testicles o a les anques ben enlairades. Se la sentia petar al damunt.
-Llepa’m les botes, t'he dit. Vull que brillin. T’ho haig de repetir moltes vegades més, dropo acabat?.
Va començar a llepar-li la bota de xarol. Ho feia ostensiblement amb tota la llengua fora de la boca perquè ho veiés. Però no li devia semblar prou a la mestressa, perquè de sobte li va clavar els dits al clatell, prement amb força els punts sensibles al voltant del coll. En Miquel aixecava el cap i se’n sentia. Li feia mal. Es va ajupir una mica més i ella va seguir grapejant-lo, ara amb les dues mans. Li clavava els dits, tots, un darrera l’altre al trapezi, per sota de la clavícula. En Miquel aguantà bé el càstig. Després per tal de cavalcar-lo ella s'aixecà la faldilla curteta, eixarrancant-se tota, deixant al descobert el cul i la figa. No portava calces, però en Miquel, amorrat a terra no pogué gaudir de l'espectacle encara que sentí el contacte càlid de les anques i de la pelussera del cony a l'esquena, quan ella es va deixar anar des de ben alt sobre la seva gropa. Li va fotre un bon “caixot”. En aquesta posició, la mestressa Anna li podia clavar molt millor els dits. El feu caminar de quatre grapes per la sala amb ella al damunt, i d'en tant en tant li clavava coça a les cuixes, ferint-lo amb els reblons de les botes. Després de dues voltes, la mestressa el descavalcà, li clavà dues “sardinetes” al cul amb la punta dels dits picant ben fort de dalt a baix i li ventà dues puntades de peu, clavant-li els talons a les natges.
-Molt bé. Vas millorant, esclau. Veja'm si t’agrada el que et faré. Ara et lligaré i et penjaré del sostre amb aquestes cadenes. Però no t'espantis que les canelleres no et deixaran cap marca.. Van folrades amb goma escuma.
En Miquel no li agradava gens la idea. Lligat i penjat, estava totalment indefens a les seves mans. Però ja era massa tard per posar exigències i només va gosar dir, en veu baixa.
-Mestressa Anna sisplau no em pengi. Lligant-me les mans n’hi ha prou, no m'escaparé pas...
Però ella estava molt excitada i d'entrada no li va fer cap cas. Li cordà les corretges de las canelleres i començà a pitjar el botó del motoret que feia pujar la cadena. Els braços d’en Miquel seguiren cap amunt. Va haver de desplaçar-se fins quedar-se sota la vertical de la corriola. El seu cos va anar tibant-se més i més. Faltava un moment per començar a aixecar-se del terra, però ella llavors s´ho va repensar i va parar el motor. En Miquel amb esforços i a base d’estar totalment encarcarat podia mantenir el peus plans sobre l'entarimat. Pràcticament no podia moure el cos, llevat que es posés de puntetes. Els braços els tenia tan estirats que tampoc els podia bellugar. Només el cap podia tirar-lo enrere, però no endavant. Tenia el cos en posició de màxima desprotecció. I per acabar-ho d'adobar, estava girat d'esquena, de tal manera que no podia veure el pany de paret amb els fuets, ni la mestressa. La tenia darrere. Estava clar que anava a començar la flagel·lació. La mestressa Anna va tenir la delicadesa d’anunciar-li-ho.
-Be esclau, Anem a veure com aguantes el fuet. Ho sento però et faré una mica de mal. Però ets un bacó, un malparit i un porc i necessites que t’eduquin de debò. Ets una merda seca..-Donà la volta fins posar-se davant d'ell duent un dels fuets sota el braç, l'agafà pels cabells i estirant-lo cap enrere l digué:
-I ara vull que repeteixis: -Mestressa Anna, pegui'm ben fort que m'ho mereixo.- I ell sentint que li estiraven encara més el cabells, ho repetí trabucant-se una mica. Ella tornà altre cop a darrere i es disposà a assotar-lo. El Miquel estava tens. Va posar les anques tibants quan va sentir un brunzit i va rebre el primer assot a la natja dreta, Se’n va sentir, però el pitjor era que no es podia moure gens ni mica per tal de relaxar el cos. Va venir un segon i un tercer. Ja sentia dolor. Es posava de puntetes i girava una mica el cul, per tal d’allunyar-lo del fuet, però era una il·lusió, estava sota el seu domini. El castigà encara unes quantes vegades més. Ja estava a punt de dir-li que no aguantava més. Sentia que la carn del cul cremava, i una tibantor molt forta a les zones on havia arribat el fuet.
-I aquest de propina- va dir. I tot seguit li donà l’assot més fort de tots,cosa que el va fer xisclar ben fort. El dolor li durà uns minuts llargs. Després la mestressa va guardar el fuet llarg de cuir. Li va dir que el seu cul aguantava molt poc, i que ho intentaria ara amb la palmeta. N’agafà una i començà altre cop. De seguida en Miquel va notar una escalfor enorme. Li estava posant el cul com un tomàquet. Li coïa molt, per tot arreu. Una cop li havia donat 15 ó 20 paletades en Miquel va començar altre cop a queixar-se, cada vegada més, Li feia mal. Ja no sabia què fer i estava sempre de puntetes girant a una banda i altra les anques ben tibants.. Ella ho va veure. I va fer la mateixa cosa d’abans: acabar la tanda ventant-li un parell de cops forts de propina, un per natja. El dolor era ja tan intens després de tants assots que va xisclar ben fort al colpejar-lo per última vegada. Va restar molt adolorit i cansat.
Les coses es calmaven i pensava que potser ara després d'estovar-lo de valent l’alliberaria i el desfermaria. Les mans no li feien mal però sí els braços. Estava equivocat. El pitjor encara no havia arribat. Li quedava més de mitja hora llarga de patiment.
-Bé esclau. Ara et faré menjar conys de vella que no s'han rentat en molts anys. Ensuma la pudor i el mal gust dels sucs de la figa d’aquestes velles.-Li digué.-Ara et posaré les pinces. Vull masegar-te ben masegats els pits. Serà com si te’ls tallés. Vull veure quina resistència tens.
Tragué d'un armariet un joc de dues pinces unides mitjançant una cadena i les hi posà agafant-li la base dels mugrons. Eren unes pinces força grosses. De seguida en Miquel va sentir una forta pessigada però es podia aguantar. D’en tant en tant, la mestressa tibava la cadena i sentia més dolor. Al cap de dos o tres minuts ella va decidir treure-li pinces grosses i li va dir que no eren per a ell. Li feien massa poc mal. En canvi ara li posaria els cocodrils i que s’anés preparant perquè això era una altra història. Com que no podia baixar el cap per veure’s els pits, la mestressa Anna els hi va ensenyar pujant les noves pinces a l’alçada del seus ulls. Semblava realment el cap d’un cocodril,amb unes barres llargues plenes de dents per la part de dins a dalt i a baix. En tancar el cocodril, les dents de cada barra encaixaven. Les parts interiors del cocodril estaven cobertes amb una pasta marronosa que les mig tapava. Li va dir que era per evitar poder fer-li sang. Per l’altra costat del cocodril penjava una cadena que acabava amb una argolla d’uns 4 o 5 cm. de diàmetre. De seguida va anar a posar les noves pinces sobre les aurèoles dels mugrons. Amb el dits el hi va agafar, estirant-los i quan estaven ben tibants, va passar els cocodrils oberts i els va deixar anar. Primer un i després l’altra. En Miquel va sentir una pessigada intensa, molt forta. La sensació era com si li haguessin tallat i amputat els pits, del cos. Amb les pinces posades sentia que el dolor anava creixent, cada vegada més fins fer-se insuportable, però al mateix temps sentia que havia d'aguantar sense protestar costés el que costés. El temps s’escolava lentament i de sobte la mestressa va penjar dos dits de l' argolla de cadascuna de les pinces i va començar a moure els cocodrils d’una banda a l'altra fent força.. Ell va començar a gemegar i a tirar el cap enrere pel dolor. Passats cinc minuts sentí un alliberament. Li treia els cocodrils, però tot seguit va veure que amb els dits polze i index li agafava amb tota la força de que era capaç, els dos mugrons i els hi esclafava retorçant-los a una banda i altra. Va fer un xiscle de dolor. Tenia molt masegats els pits per aguantar més pessigades. A penes uns segons després la mestressa Anna li digué:
-Prepara´t que ve la traca final. Te’ls poso a la punta del mugrons. -Efectivament va tancar la punta del cocodril sobre cadascun d'ells. Un esforç enorme d’esclafament suportat per un superfície de carn ben mínima. La pessigada va ser increïble i el dolor tan intens que va tenir que tirar el cap enrere una i altra vegada i posar-se de puntetes. Va començar a queixar-se i a ploriquejar. La mestressa no en feu cas i penjava els seus dits de l’argolla, fent força estirant a dreta i esquerra durant tres o quatre minuts. Li resultava ja impossible aguantar i anava a dir que li tragués les pinces, però no ho feia i seguia i seguia aguantant el dolor. Al final passat els minuts les hi va treure i va donar com sempre una pessigada amb els dits. En Miquel tornà a xisclar.
Ja li semblava que s’acabava tot, però la mestressa encara li va dir.
-I ara ve l'última, te les posaré a la punta dels mugrons altre cop però per la banda més a prop del clauet. La pressió que suportaran els teus mugrons serà tres vegades més gran que abans. És el màxim patiment que et demana la teva mestressa.
Ell va deixar caure el cap i ella tot seguit va obrir totalment les pinces i les va centrar sobre la punta del mugró ben embotornat i ennegrit. Tenia molta pràctica. Quan les va tenir en el punt exacte, va deixar anar el dit i l’esclafada de mugró va ser aclaparant. Ell va xisclar de dolor. No havia acabat de queixar-se quan va caure l’altra pinça a l’altre mugró. Va començar a ploriquejar altre cop i a gemegar en veu baixa. No parava de moure el cap enrere, penjant fora de la vertical del cos
-Déu meu, Déu meu,-deia embarbollant-se i molt a poc a poc . Quin dolor, quin dolor.... M’estàs destrossant...Segur que m’has fet sang... i me’ls has arrencat....els pits...
Seguí queixant-se però mai li demanà de treure les pinces.
La mestressa contestà:
-Com vols que et cregui, si com més mal et faig més trempat i calent vas. Tens la cigala horitzontal i la punta de la fava està embotornada. De tanta llet com acumula estàs a punt d’escórrer-te. Tres minuts més i et deslligaré perquè te la puguis pelar. Serà una lletada memorable, T’estic munyint molt bé amb aquestes pinces, Mai t'han munyit tan bé. Aguanta cabró!.
Els tres minuts van costar molt de passar, se li van escapar les llàgrimes i tot. Després com sempre ella les hi va treure, va venir un alleujament i li va donar l'última pessigada última que li va fer veure les estrelles.
-Bé ara et deslligo i et deixo que et masturbis. Tot s'ha acabat ja. Relaxa't. T'has portat molt bé-digué la mestressa anant a desar les pinces.
En aquells moment en Miquel va sentir de sobte que tot s’acabava i inexplicablement li va sortir del cor. .
-Una mica més, una mica més encara...
-Ho veus.!. -Va contestar la Mestressa,
-Que n’ets de gandul i brètol i com m’enganyes! O sigui que fa un parell de minuts ja en tenies prou i ara en vols més. Ets un mentider i un poca-solta, però d’acord te les posaré dos minuts més i prou-. I les hi col·locà, però a l’aurèola només i en acabar ja no li va fer la darrera pessigada. Les hi va treure definitivament, el va desfermar de la cadena del sostre i ja amb les mans lliures li va dir que es masturbés. Li va acostar una tros de llençol ben gros per poder recollir la lleterada,. En Miquel s’ajupí per tal de refer una mica el cos de la mitja hora en que havia estat penjat i va començar a pelar-se-la.
-Serà cosa de dues o tres bombades, perquè la llet ja et sortia cada vegada que et posava les pinces als mugrons-li advertí la mestressa.
Efectivament, el cos del Miquel començà de seguida a vinclar-se i una lleterada immensa començà a sortir omplint el tros de llençol. Van ser 7 ó 8 sacsejades ben fortes sortides de ben endins que el van deixar extenuat i las. Va deixar-se caure de genolls i es va quedar així una bona estona panteixant i respirant fort.
-Mare meva, mare meva, quin patiment!- s'exclamava.
La mestressa se’l mirà i li respongué:
.-Au vinga, oblida-te'n !. Vés a la dutxa mentre et preparo un refresc. Te l’has guanyat. T'he fotut una bona allisada. Has aguantat molt bé per ser el primer dia. Quan tornis t’explicaré unes quantes coses sobre aquest món.
Fent tentines el Miquel es dirigí a la cambra de bany, i es dutxà. El cul el tenia més vermell que un pebrot i se li veien unes quantes vergassades que li coïen moltíssim. L'havien estovat de valent, però el pitjor ho tenia davant. Nomes de posar-se dret ja sentia dolor als pits. Els tenia molt adolorits. En dutxar-se no pogué ni tocar-se'ls, i al posar-se la camisa només el contacte de la tela amb els mugrons li van fer veure les estrelles. Es vestí, guardà el tanga a la butxaca per si de cas i sortí. La Mestressa Anna l’invità a prendre seient davant d’ella. Al fer-ho, després de posar-se un bon coixí a sota, pogué adonar-se que la mestressa Anna no duia calces, i que estava ben mullada , ja que fins i tot tenia tacades les cuixes de liquid vaginal. Estava clar que havia estat molt excitada durant la sessió i havia quedat tota amarada. En Miquel tenia pressa per fotre el camp i oblidar-se de la sessió. En canvi la mestressa Anna volia tractar-lo bé per tal d’assegurar-se’n una altra visita. Li va oferir per suposat una rebaixa si hi anava a partir d'ara de forma regular. Va acabar dient-li que era evident que això li agradava i que les persones com ell necessiten aquestes pràctiques una vegada cada tres o 4 setmanes. Ara estaria durant uns dies com en un núvol i ho reviuria tot intensament mentre li quedessin marques al cos, però que al cap de 10 o 12 dies, tot aniria passant i començaria altre cop a sentir desitjos de ser castigat i dominat, i que això no es podia evitar. També li oferí la possibilitat de coincidir amb una pupil·la seva, una persona capaç d’aguantar uns assots esfereïdors. Potser li agradaria presenciar-ho i fins i tot participar-hi. Seria molt més sexual que aquesta vegada. En Miquel estava destarotat per tot el que havia viscut i volia anar-se’n com més aviat millor. Es va aixecar i es va acomiadar dient-li a la mestressa Anna que s’ho pensaria, però que ara necessitava descansar i pair tot el que havia sentit i patit.
Just tancada la porta del cancell, la mestressa comença a despullar-se. La visió d’un cul vermell flagel·lat per ella o bé la cara de patiment d’en Miquel, a causa de les seves malifetes, l’excitava en gran manera. Havia estat lubricant a dojo durant tota la sessió, S’havia sentit amarada pels sucs de la figa molta estona i tenia necessitat ara de donar sortida a tanta excitació. Tota nua ja, va agafar un consolador i se'l refregà per la figa amb força. Després se'l ficà a l’entrecuix i tancà les cames per fer més pressió contra les cuixes. Amb les mans lliures s’aixecà el mamellam una i altra vegada i s’acaricià els mugrons. Després s’introduí el consolador a la xona. Primer la punteta dues o tres vegades i després sencer fins al fons. Començà a ficar-lo i treure rítmicament com si fos una autèntica cardada de titola de mascle. Lubricava altre cop abundantment. Veia el consolador amarat del suc del seu cony. A la poca estona entrà en èxtasi i tingué el primer orgasme. Xisclà de plaer i es retorçà i vinclà prement-se tota la zona genital amb les mans. I un cop recuperada tornà una i altra vegada a moure el consolador i a seguir produint-se orgasmes. Fins a vuit. Quedà extenuada, sense alè.. Descansà un parell de minuts llargs per tal de recuperar l’esma. Després s’aixecà i anar al bidet a rentar-se. Es vestí de pressa. Endreçà una mica la sala. i sortí al carrer. Encara era a temps de recollir la seva filla a l’esplai, anar a casa i preparar el sopar al seu marit. El que tenia clar és que si ell li demanava la cardadeta del cap de setmana, es faria l’orni i si insistia l’enviaria a pastar fang.

En mans de la mestressa Anna (III).

Els següents dies s'escolaren per a Miquel amb una gran tristor. D' una banda sentia molt dolor sobretot al mugró dret i temia haver-se de plantejar d’anar al metge, ja que no sabria dir-li com és que li feien tant de mal els mugrons. Se’ls va untar amb diferents pomades i sortosament als 4 dies el dolor fort cedí. Les vergassades i marques al cul anaren baixant de brillantor, però en canvi començaren a sortir-li blaus en diferents indrets, sobre tot a les natges i al voltant del coll. En Miquel feia el possible per evitar que la seva dona pogués distingir totes aquestes marques, i per suposat es féu el ronso el parell de vegades en les que ella li buscà el cos amb un clar desig de fotre un clau. Tot això li feia tenir un fort sentiment de culpa per haver estat amb una altra dona, tot i que no havia tingut cap contacte físic amb ella, però no deixava d’haver-li estat infidel. També li havia quedat una sensació trista de la sessió. Ja ho havia experimentat i havia quedat molt marcat, però no es veia en cor de tornar-hi més. Es clar que si havia de fer cas a la mestressa Anna, ella ja li havia advertit que fins al cap de tres o quatre setmanes o bé fins que haguessin desaparegut del tot les marques en el seu cos no sentiria altre cop el desig de set sotmès.
Però les coses evolucionaren cap un altre indret. Poc abans d'haver passat una setmana, tot es va descabdellar. Ella li va descobrir les vergassades al cul i els blaus i ell li va tenir que explicar tota la història. L’Esther, la seva dona, s’ho va prendre molt malament. Li costava molt de creure que després d’haver pagat el caleram que li havía dit, o potser fins i tot més, només l’haguessin estovat de valent, sense fotre un bon clau o sense ni tan sols haver tingut una bona arrambada. Al final va tenir que fer el cor fort i prendre un determini sobre el futur. Va considerar que hi havia moltes més coses que els unien que no pas les que els separaven i va decidir evitar que el seu marit tingués temptacions de tornar a anar amb d’altres dones per tal de satisfer desigs sadomasoquistes. No li agradava gens produir cap tipus de dolor físic. De fet mai havia maltractat ni un petit animalet. Ni molt menys desitjava veure patir la gent, però potser podria fer una mica de comèdia i fotre-li de tant en tant alguna nata al seu marit. L’endemà, amb la decisió ja presa, va aprofitar la tarda i se’n va anar a un sex shop d’aquest nous per a dones i va comprar un parell d’equips de roba interior de cuir, cinta per fermar canells, un fuet petit, i un joc de pinces. Va aprofitar la visita per donar un cop d’ull també als diferents estris i foteses de la botiga i va descobrir una cosa que li cridà molt l’atenció. Eren els tanguetes de perles. Es a dir unes calcetes que només duien en comptes de tela per tapar encara que fos lleument la tavelleta, un collaret de perles de grandària mitjana, El fi era evident, ficar-se’n quantes més perles millor dins del parrús per tal que movent-se al caminar l’excitessin a base de fregar les perles els llavis i el clítoris.. Se’n va comprar un per tal de provar-ne l’efectivitat
En Miquel i l' Esther van anar introduint alguns jocs S/M a les seves relacions. Ell, lligat amb les mans a l’esquena li xarrupava la xona movent-li les perles amb la llengua. Després quan ella estava ben calenta, li posava unes pinces suaus als mugrons i ell la penetrava fins que s'escorria dins. D’altres vegades el pegava al cul amb el fuet abans de cardar. Gairebé sempre coincidien tots dos alhora en els seus respectius orgasmes i tot semblava anar força bé. Ell no tenia ja cap desig de posar-se en contacte amb la mestressa Anna tot i que havien ja passat dos mesos des d’aquell dissabte de la cita. Encara recordava força sovint aquella tarda de temps rúfol de novembre. Li venien al cap , punt per punt, fins els més petits detalls de tot el que s’esdevingué aquell dia. De seguida va començar a rebre correus escrits per la mestressa Anna, preguntant-li si volia quedar per a una nova sessió. La primera nota no la va respondre però com que ella tornava i tornava a escriure'l, al final li va contestar que ara per ara estava servit amb la seva dona i que s’ho passaven d'allò més bé. Per tant era del parer que no tornarien a quedar. La mestressa Anna no va insistir.
Molts mesos després, potser ja prop d’un any després , en Miquel va quedar un dia bocabadat veient les notícies per TV3. Era diumenge i les imatges de successos mostraven com treien d’una casa damunt d'una llitera amb rodes, un cadàver ben embolicat i lligat amb corretges per ficar-lo dins d’un vehicle que el portava cap a l’Institut Forense. Segons deia la notícia havien assassinat una bagassa que treballava en un pis equipat per a relacions S/M. Es donava ben clarament la informació del carrer i era evident que el lloc era exactament on ell havia estat amb la mestressa Anna. També sortien a la notícia uns quants veïns entrevistats que asseguraven que no coneixien qui vivia en aquell pis. En Miquel pensà de seguida que l’assassinada podia ser precisament la mestressa Anna., ja que segons totes les informacions que pogué recollir capbussant-se a Internet a diferents mitjans de premsa, el cadàver , era el d’una dona de mitjana estatura i d’uns 40 anys d'edat, dades que coincidien amb els de la mestressa Anna. També deien que l'havien trobada mig nua amb un cert nombre de ganivetades al cos. L'avís a la policia l'havia donat una companya que trobant-la a faltar a la cita que tenia va acudir al pis, descobrint-hi el macabre espectacle. No semblava clar el motiu de l’assassinat, però es confiava en enxampar aviat l’assassí ja que havia perdut el ganivet al lloc del crim.
En Miquel seguia amb molta recança el progrés de les informacions sobre el cas que publicaven mitjans. Al cap d'uns dies agafaren l’assassí i digueren que el mòbil havia estat el robatori de la meuca. En una altra entrevista els veïns es queixaven, ja que sentien sovint molts crits i gresca al pis, però afirmaven que ignoraven que es dediqués al que ara sabien. Un cop aclarit més o menys el cas, en Miquel intentà assegurar-se que la dona assassinada era la mestressa Anna. Pensà en acostar-se al tanatori per tal de veure-l'hi la cara, però no pogué esbrinar cap detall ja que el cos era al forense durant uns dies i l’assumpte es trobava sota secret de sumari. A més a més ningú contesta preguntes als xafarders. Al final va acabar per enviar un correu electrònic dient-li que havia escoltat que s’havia produït un terrible crim al pis on van estar feia prop d’un any i temia per ella. No va rebre cap contesta. Envià un altre correu, i un altre, fins que se'n va cansar d'esperar resposta. Estava clar que la mestressa Anna l’havien assassinada. Coincidia l’edat, l'estatura, el dia de la sessió, sempre en dissabte, i l'absència total de resposta. Segurament, pensà, es tractaria d’una meuca dedicada a aquest tipus de relació i algun client va decidir robar-li la recaptació. Però ella segurament s'havia resistit, acostumada com estava a tractar als homes amb violència. Es devien barallar i ell li va acabar clavant el ganivet diverses vegades i va sortir corrents del lloc amb els diners.
Les següents setmanes en Miquel estigué molt tristoi i ensopit. Sentia molt la pèrdua de la persona que l'havia ajudat a sortir de l’armari acceptant la seva sexualitat complicada i diferent. Recordava encara aquelles cuixes regalimant suc vaginal i el contacte de les natges damunt de la seva esquena i els seus dits clavant-se al coll o col·locant-li les pinces als mugrons. Va anar passant el temps i ell se’n va anar oblidant d'en mica en mica, però molt mesos després, potser un any més tard de la mort de la meuca al pis aquell, se la va trobar davant per davant a l’andana de l’estació dels catalans de Provença. Ell venia de Sarrià i sortia separat de la gran corrua que s’afanyava andana avant. De 50 metres estant la va veure venir en direcció contrària. Li va fer un salt el cor. No duia monyo i portava una gavardina que la tapava tota, però la cara no la podia oblidar. Ella també el va reconèixer uns metres abans d’ajuntar-se.
-Mare meva, mare meva!-va esclatar amb emoció en Miquel- Et creia morta!. Si et vaig enviar tres o quatre correus després de l’assassinat en el pis aquell on vam quedar i no vas contestar mai, mai… Me n’alegro moltíssim que no t’hagi passat res!. Hi he pensat tant ... Quina alegria veure’t tan bé mestressa Anna.!!
Ella li va explicar que pocs mesos després d'enviar-li el darrer correu va tallar amb tot i es va donar de baixa de l’adreça que va fer servir com a mestressa Anna. Va se una època curta, i només va estar 5 ó 6 vegades a aquell pis que llogava per Internet. L’experiència no li va anar gens bé. Un parell de persones li van fer el salt i al final no es van presentar. Després hi havia una noia amb la que havia quedat unes quantes vegades, però que al final va voler tenir relacions lèsbiques amb ella i la va tenir que enviar a pastar fang. I li quedava el record fantàstic d’aquella tarda amb ell i que va intentar repetir més endavant proposant-li-ho, però que que ell havia refusat. Més endavant es va arreglar amb el seu marit que li permetia fotre-li una pallisseta d'en tant en tant, no gaire. No era el mateix, però era millor mantenir el matrimoni estalvi. Tenien una filla que havien de pujar i estava el tema econòmic. El seu marit duia una bona calerada. Tenia una bona feina Ella anava a treballar ara, però malauradament guanyava molt poc.
-Així, va voler saber en Miquel- Com és que em vas cobrar dos cents euros aquell dia?. Jo estava convençut que en vivies d’això.-Ella li va respondre que va intentar rescabalar-se de les dues sessions en las que no es va presentar ningú. Li cobraven 50 euros pel lloguer del pis per tarda. I sense deixar-li temps a que s'ho cregués del tot li va engegar.
-I tu n'estàs content de la teva sexualitat?. T’entens amb la teva dona?.-Ell li va respondre que l'Esther havia fet un gran sacrifici i encara que ni li agradaven aquests jocs els acceptava. A més a més la família és molt més important sempre que no pas la sexualitat, que ocupa només uns pocs instants de la vida.
Es van quedar mirant-se els dos com dubtant si valia la pena retrobar-se un dia, encara que fos durant unes poques hores. Tots dos recordaven aquella tarda que portaven gravada al fons del seu cervell. Al final ella es va treure un paper i un llapis del portamonedes, va escriure el seu correu electrònic i li va atansar.
-Té, per si ens ho pensem i al final acabem quedant. Però no se si ens convé fer-ho.... Potser ens enredaríem massa.- Sentencià la mestressa Anna.
-Per cert abans de separar-nos m’agradaria saber com et dius en realitat-li preguntà el Miquel.
-Em dic Montse.-contestà ella.- No t’agrada, oi ?. A mi tampoc. No és gens adient per a nosaltres. Prefereixo que em recordis com a Mestressa Anna.
Es van separar. Es feia tard i tenien que arribar encara a la feina, però mentre caminaven, separats un de l'altre, anaren recordant els moments més intensos d’aquella relació de dominació. Ella revivia aquella immensa palla que es va fer de tant excitada com estava tot just sortir ell del pis. A en Miquel li bullia el cervell amb la barreja de sensacions de por i dolor d’una banda i de plaer per l’altra que va sentir sota el seu domini i la tranquil·litat d'esperit que el va embolcallar a partir d’aquell moment, en comprovar que havia assumit per fi la seva sexualitat.
Ja ho decidirien més endavant, si quedaven. Tenien molt de temps per fer-ho

Galàxia