EN EL NOSTRE MÓN DE BOJOS (C4. VINE A LA FESTA)

Lluisa obre el portamaletes! – cridava l'Arantxa considerablement alcoholitzada.

Pero que entrem totes al cotxe? -mirava sorpresa la Joana dins del mateix.

Les sis es disposaren a pujar perfectament maquillades, perfumades i perillosament alcoholitzades. Anaven a casa de Jordi, alla les esperaven la resta.

Bon any , bon any – repetien totes mentre pujaven l'escala de cargol per pujar al pis de Jordi. Estaven tots: Jordi fent d'amfitrió, Xavi i Marian, Tinet i Laura, Marcel i la seua nova parella Sonia i com no, Guillem.

Les noies van tenir el seu moment exhaltació de l'amistat amb la Marian: Tia haveres hagut de vindre...; faltaves tu... – repetien totes. Per fi, ja estaven totes les que havien d'estar. A més estaven amb la gent del grup de sempre.

Els nois havien estat esperant les noies per fer el tradicional brindis de grup, el típic, el PERQUÊ L'ANY QUE VE ESTEM JUNTS ALTRE COP. El feren i continuaren xerrant per grups.

Bon any Nuria – va dir Guillem a la Nuria mentre li feia dues besades.

Bon any! - li va tornar la Nuria mentre l'abraçava enèrgicament.

Nuria i Guillem eren millors amics. Guillem havia passat una mala època després de deixar-ho amb Sara...Nuria en el fons s'alegrava de que no estaguessin junts i per molt que la gent no ho cregues, no per un fet egoïsta perqueè sabia que Guillem podia aspirar a alguna noia millor.

Van passar una hora a casa de Jordi quan el Marcel digué: Tios anem ja o que? - mig enfadat ja-.

Doncs anem – va dir Guillem.

On xics? On anem? - preguntava Clara intrigada.

A Can Tian! Com no! - va dir Jordi impertinent.

Can Tian era una casa rural que durant les festes de Nadal es caracteritzava per albergar les millors festes dels joves del poble. Estaven tots els grups d'edats compreses entre els vint i trenta-cinc anys i passaven una nit molt divertida perquè sols calien dues coses: ànim i ganes de gaudir.

Som-hi doncs! - van afegir la resta.

Es repartiren als únics cotxes que hi havia i feren marxa cap Can Tian, llavors el grup ja estava mes dispers. Les noies no tenien la unió de principi de la nit i els nois ja buscaven l'energia de les noies.

Nuria, Daniela i Clara marxaren amb el Guillem, Jordi, Tinet i Laura. La resta es va repartir als cotxes de Xavi i Lluisa.

Travessaren el poble amb l'esperança de continuar la festa amb els mateixos ànims i ganes de gaudir que tenien. Sense saber-ho, per a molts d'ells seria la seua nit per un motiu o un altre.