EN EL NOSTRE MÓN DE BOJOS (C.5 ÍTACA)

Un relat de: a vegades el món em fa por

Arribaren fent escàndol i amb fortes senyals del nivell d'alcoholemia que tenien a sobre. Si més no els mes perjudicats del grup a simple vista eren el Xavi i la Joana, ai la falta de costum!

Baixaren dels cotxes amb pressa, amb moltes ganes de continuar la festa, tot plegat sabien que quedava molta nit per davant.

Bona nit a tothom – cridaren. Poc a poc cadascú anava saludant els coneguts que sorgien al seu pas i sense adonar-se'n el grup inicial va acabar perdent-se arribant a crear-se un grup heterogeni ben curiós.

La Nuria no parava de saludar gent, es sentia forta, animada, ja no pensava en Martí. S'havia posat aquell vestit que havia comprat en el seu últim viatge a Sevilla i es sentia poderosa, com sempre. No parava de repetir el mateix: bon any, si, tot bé, mira ara per Castelló...i tu? Que tal? Així fins que va arribar a ell, les seues mirades es creuaren i allà estava.

Bon any Pere! Com estàs? - li pregunta amb to amable.

Bon any Nuria – contesta sorprés.

Fa temps que no ens veiem.

Com no ens deixes fer festes a ta casa – va contestar impertinent.

No, no es així. Això són les excuses que et donen les teues amigues i no t'he d'explicar per què.

Pere estudiava a Castelló i havia coincidit també amb la Nuria durant l'etapa de carrera d'aquesta. A la seua tornada a Castelló, Pere encara estudiava i tenien amics en comú, encara que ambdós no tenien massa relació. Simplement coincidien de tant en tant en alguna cervessa, poc més.

Nuria no s'havia fixat mai en Pere, de fet, no tenien res en comú, Nuria no entenia com ella que era una persona tan extrovertida no arribava a tenir mai una conversació profunda amb Pere, era un ruc.

Van estar parlant una estona i ella es va perdre entre la gent i no parava de saludar: Bé, sí de vacances...Ja tenia ganes de veure't, com va? M'alegre.

De sobte va vore Clara parlant amb Guillem, Clara estava especialment carinyosa amb ell, no parava d'agafar-lo, d'apropar-se. Ell li seguia el joc. Nuria no va gosar dir-los res, no era la seua guerra, ja eren grandets. A vegades no entenia res, pensava que coneixia els seus amics però arribava un moment que ni es molestava en entendre'ls. No entenia perquè es montaven les històries de relacions idiliques, si a la fi, com la resta dels mortals no feien altra cosa que guiar-se pels instints, ella era una experta i sabia de què parlava.

Fem un whisky amb llima – li digué una veu per darrere.

Ah si? Que amable – digué Nuria somrient.

Pere es va posar inmediatament darrere la barra per servir-li aquell whisky amb llima que tantes ganes tenia de beure.

Un glassó?

Perdona Pere, no tinc got.

Mira allà baix. Trobes?

Nuria estava sota la barra buscant un maleït got de plàstic pero no trobava res, estava nerviosa i no sabia ben bé perquè tenia eixa sensació. Llavors mentre mig agupida buscava aquell got,va notar com algu s'agupia al seu costat.

Nuria, davant teu...

Ah ostres!- va riure i va afegir – els havies deixat aqui per intentar clavar-me mà?

Llavors Pere es quedà mut i la besà, amb força, sense saber que feia.Ella li responia i es van quedar allà, agupits i besant-se. De sobte les cames fallaren, es posaren en peu i es serviren el whisky, com si res hagués passat. Ningú els havia vist, ni ells sabien que havien fet.

Vaig al bany - digue la Nuria avergonyida.

Pere la va mirar amb cara de no entendre res i va sortir fora.

En la porta del bany estava Joana, amb mala cara.

Ei Joana que passa?

Tia, em trobo fatal. He begut massa.

Fotre tia, sempre ha d'haver algu que fota la nit? - va pensar Nuria de forma egoista.

Vols que anem fora?

No, entra amb mi al bany. Per cert mari, on estaves?

Tia m'he liat amb Pere – va dir amb cara de sorpresa encara la Nuria.

Tia no, amb eixe Pere, amb Pere, Pere... amb eixe Pere que mai saluda i que sempre ens gira la cara quan anem a fer café? Amb el Pere que anava al col·legi? Amb eixe tia?

Si no hagués sigut perque realment Nuria no entenia encara que li havia passat i que la Joana anava completament alcoholitzada, hagués jurat que la idea de tindre qualsevol relació amb Pere no era el millor. Es va riure per dintre, va acompanyar la seua amiga al bany i va pensar que ja tenia una anècdota mes que contar a les amigues l'endemà.







Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer