cercle viciós

Un relat de: a vegades el món em fa por
Diumenge, les sis de la vesprada i t'estic esperant. M'acabes de dir que vindràs, que hem de parlar. I jo he accedit.
Mentre t'espere, passen els minuts i jo vaig posant-me nerviosa, encara no sé perquè t'he dit que sí, si realment tots dos volem eixir de la vida de l'altre. I de repent, el cor es gira a l'inrevés, la porta.
Em moc ràpidament mentre pujes les escales, nerviosa entre a la cuina, surt, veig si puja el café (per què he fet café?) i obro la porta i et veig. I torne a tremolar.
Entres i jo no sé que dir, tu tampoc...tots dos ens preguntem què estem fent. Ens posem a parlar i són les paraules de sempre, el tu i el jo, el nosaltres que no sabem recuperar, el no ploris i el no podria.
I no em mires, i jo tampoc. Fins que arriba el moment, fins que et dic que prou i llavors em mires i em dius que no m'havies mirat perquè no pots evitar-ho, que si ens mirem ocorre. I t'abrace, i em perd en tu, i em perd amb tu i tu et perds malgrat que la teua raó et diu que no. Però ara dius que sí i em tornes a mira, que no pots estar a un metre de mi i no besar-me i no tocar-me i no fondre'ns.I ens perdem i tot torna a ser com abans i tots dos sabem, que quan la tarda acabe s'haurà acabat per sempre, això és el que ens diu la raó, i això s'ha d'acabar per tots dos.
Ens perdem durant un llarg temps i t'abrace com t'agrada, perdent-me en cada racó del teu pit, i et dic que enyore el teu pit, i em dius que recordes com m'agradava perdre'm en ell. I m'invadeix la tristesa. M'encantaria segrestar-te, que et quedares al meu llit per sempre, que em deixares abraçar-te fins el final dels dies. I em sento impotent.
Ens acomiadem, em dius que em cuide i que hem de passar fulla, que açò no és vida i jo et dic que sí.
Te'n vas, tanco la porta i ja no et sento, encara que els llençols fan olor a tu ja no estàs, fa tant temps que no estàs...i per què si no estàs, tornes quan menys ho espere, quan més tranquila estic?
És el cercle viciós, que quan ho estem aconseguint torna a girar de nou...però fins quan?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer