en algun lloc, 8 febrer 2005

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Sempre m'ha agradat el recurs epistolar com a gènere literari. Particularment trobo que té moltes possibilitats expressives, alhora que es pot aconseguir un aire intimista sense que esdevingui... com dir-ho?... carrincló? Bé... no sé si la paraula adequada és aquesta, però suposo (o espero) que ja m'entens.

D'aquesta carta, m'ha agradat el plantejament de missiva llençada gairebé a l'univers mitjançant els avenços tècnics actuals. De com una necessitat particular i privada (la de la protagonista narradora) pot assolir l'èxit (o una part d'ell) passant per la generalització. No sé si m'explico. Possiblement no.

Vull dir que m'ha agradat que aquesta carta, en realitat, no estigui dirigida a la persona enyorada, sinó a un col·lectiu anònim que potser la llegirà. I que potser, per aquells atzars increïbles amb que ens sorprèn la vida, podrà lligar un cap amb l'altre, i nuar una altra vegada aquesta relació.

Potser el final queda un xic tallat. Matisat i justificat, però un xic brusc.

Fins la propera,

LLIBRE

m'ha agradat molt, i també el ritme de tot...
jo, a vegades, també penso en escriure cartes a algú que no sé on para, a una amiga, però hauria de posar al principi " a la nena de tres anys que era la M.", primera perquè no la recordo gaire bé, ja que era petita, segona perquè no sé com és ara, han passat tan anys.

Perdona per enrotllar-me, simplement m'ha agradat, i és sincer, i ben explicat ocm fa les comparacions del passat am el present...

eixugat les llàgrimes i envia aquesta carta!

laura

P.D: gràcies pel teu comentari (sé que ha passat molt de temps, però tan és) i això, que tinc tretze anys, ara ho he posat a la biogràfia per no confondre a més gent. :P) fins aviat

fes-li arribar la carta. Que té de dolent? No esperis resposta, segurament no la tindràs. Però que no quedi que tu vas fer el pas. Les amistats no s'haurien de perdre per culpa de la distància. Som nosaltres qui les enterrem amb el temps.

Un petonàs!!

Gemma34

.... pel teu comentari, animat, perque he llegit els teus dos relats i m'han agradat. Queden molt be. Ja m'agrada lo que hem dius que has llegit els meus relats.

Moltes gracies.

Maria Pilar (Valeria)

Gràcies pel teu comentari mjesus!

m'ha agradat llegir-te. M'ha agradat com les teves paraules dibuixen l'absència de la persona que estimes i enyores tant.

M'ha agradat com, escrivint una carta, utilitzant aquesta màgia de les paraules i la informàtica, podem allargar la mà i palpar tants d'amics, tants de batecs llunyans i propers alhora.

mjesus, segueix amb les paraules i, tal com dius, elles et poden portar fins llocs insospitats i màgics.

Una abrçada!

M'ha agradat llegir aquesta carta, m'has fet recordar...

molt i molt sentit. M'agrada la manera com has expressat aquest sentiment d'amistat... perduda. Tan de bo algun amic, o amiga o parent llegeixi les teves paraules i les faci saber a la teva amiga. Entenc molt bé el que dius. Jo també he passat per aquesta experiència de perdre una bona amistat, i efectivament, és dur. Una bona amiga meva diu que "l'amistat és una forma d'amor"... i té tota la raó. Perdre una amiga o un amic és perdre un amor, en certa manera. Però bé... suposo que els humans som així: podem decebre, encara que sigui insconscientment.

Un bon relat, escrit amb molta senzillesa i amb molt sentiment.

T'animo a seguir escrivint i també t'agraeixo les teves paraules. I encara que sigui un pèl tard, et dono la benvinguda a Relats!

Una abraçada!