Espiral de desig

que t'eleva o t'enfonsa, depenent del moment i de la inspiració. Però no crec que caduqui, ni que defalleixi, potser només és una transformació. Potser el que el fa diferent són les tonalitats. Aquestes potser aconsegueixen l'amansiment. Només potser.
Un poema preciós que no he sabut trobar fins avui.
Una abraçada, Ma. Jesus

molt bell, és com llegir un calfred, com tocar una esperança amb tacte de plàstic, com fer dormir els somnis en un bressol.
M'ha encantat Xus!
I el títol és fantàstic de fet m'he imaginat unes escales en espiral d'un far llunya, en l'horitzó com si fos impossible d'arribar.
Arreveure companya, espero retrobar-te en una altra ocasió!

i regellit, m'encanta. no sé dir res més. El guardo als preferits. Hi ha molta bellesa i sentiment

cap a l'avisme, això pot ser magnífic, o paorós, però si ho fas amb qui t'omple les nits i els dies, no té comparació.

Bonic poema, curt i intens, com un bon xarop.

Merci per recordar-me en aquest dia.

Ferran

Ja fa dies que te'l volia comentar. Em va semblar bellíssim quan el vaig llegir...

Et felicito per saber expressar tan bé el que sents.. i transmetre-ho.

Fins aviat!

Xantalam