Embruix de lluna

Travessaré camins de desert i boires, cercant un embruix de lluna oberta en la nit dels segles. Una escletxa d'un misteri antic escorta les meves passes. Sóc l'ombra de qui alenava oxigen dins la gàbia del pensament d'una civilització ensinistrada. M'he desfet de les cadenes de l'esclavatge de la ment i dels desitjos. Sóc l'aigua fluida que raja de la font dels avantpassats - dels qui pouem la saba - incansables. Tu, ell, nosaltres. No pertanyo a ningú. Neixo en cada infant engendrat i moro en cada cor gastat que es rendeix per sempre.



gypsy