Me'n penediré sempre, però m'acomiado de tu...

Un relat de: Ona

No pot ser, ho sento, no pot ser...
Ja se que no pot ser... et vaig dir..

Et deixo anar...
Sigues feliç..
He d’aprendré a viure sense tu
de la manera que ho fa el que estima
desitjant-te el millor.
Deixar-te anar no és fàcil,
dir adéu a la persona que estimes,
a la persona que sempre estimaràs
és un dol buit de racionalitat.

Et trobaré a faltar moltíssim,
encara et parlo com si hi fossis,
encara comparteixo amb tu la meva vida
encara i per sempre més m’acompanyaràs,
ets la meva meitat.

Et deixo anar..
Sigues feliç..
Si us plau, no oblidis mai com t’estimo
com vaig acompanyar-te tan be com vaig saber.
Me’n penediré tota la vida de no haver pogut ser
la companya que necessitaves.
Però només soc jo,
soc imperfecta,
no veig el que no dius,
no sento el que calles.

Et trobaré a faltar en silenci
parlaré amb les llàgrimes quan no pugui aturar-les
somriuré feliç recordant-te..
però ara, en aquestes darreres paraules
m’acomiado de tu... “xixa meva”...
amb un dolor que mai et podràs imaginar...



MMI

TsT

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer