El somni que mai és farà realitat

Un relat de: Ona

Aquí puc ser jo, no he de fingir que estic bé a totes hores, que el temps ho cura tot (perquè no és veritat).
Aquí en l’anonimat puc treure el que em passa, convertir la tristor en paraules, l’angoixa en línees i les llàgrimes en punts suspensius....
Mai sabràs pel calvari que estic passant, mai sabràs com he deixat de confiar amb les persones, mai sabràs com he teixit una cuirassa per protegir el meu cor.
Ningú més entrarà a la meva vida, ningú mai més em farà mal ni trepitjarà els meus sentiments.
Potser és egoista negar-me a poder tornar a ser feliç però és el camí que he triat.
Se que és dur obrir la porta de casa i estar sola, es dur veure com a tothom l’espera algú, es dur escoltar com parlen de la família i jo no tinc res a comentar, es dur no tenir ningú per qui preocupa’s ni ningú a qui estimar, però molt més dur es perdre-ho tot d’avui per demà.
No soc egocèntrica ni egoista, no faré mal a ningú ni vull que me’n facin.
Només vull recuperar l’autoestima, recuperar qui era, recuperar la dignitat com a persona i com a dona.
Només vull oblidar els menyspreus, oblidar les mirades fredes, oblidar tanta indiferència.
Em miro al espill i sempre és el mateix... perquè t’ha passat a tu? Que has fet malament? Com et deixo d’estimar?
No se i no puc.. noia... és el que hi ha....em dic a mi mateixa..
Tanco la llum i com un nadó em recullo ... esperant que m’acaronis una nit més, esperant tocar la teva pell una nit més, esperant el somni que em transportarà al teu costat....




MMI

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer