Em sento culpable, ho havia d'haver fet abans

Vaig fer fora la sogre de casa perquè feia perillar la nostre convivència. Era impossible viure tots tres junts, tot és un perquè ho fas així, això no ho hauries de fer, ahir a la nit us vaig sentir i no la vares fer feliç.....posa estona vares durar......
Amb tot, vaig dir prou, encarant el veritable focus del problema, obrint una maleta sobre el seu llit i senyalant amb el dit la porta de sortida, no varen fer falta gaires més històries. Ella va marxar.
Ara tu estàs moixa, em culpes a mi de no saber entendre les generacions que ens precedeixen i perilla la nostre relació, ho veig.
Jo em sento culpable, molt, perquè mai de la vida hauria d’haver deixat entrar aquella bruixa dins casa nostre.