Cercador


Llista categories

EM FAS FELIÇ

Un relat de: aurora marco arbonés
EM FAS FELIÇ

Em fas riure.
Treus de mi tot lo millor:
tota l’antiga alegria
de quan érem amants i hostes
de la boja joventut.
De quan mirava la vida
amb els ulls brillants i nous,
ulls foscos, negres pestanyes,
ametlles en rostre bru.
En fan somriure els teus mots
de tarannà sorneguer,
enginyosos i punyents
(amb un toc quasi infantil)
que vas deixant-me a l’orella
des que abandones el son.
Em fas feliç,
em fas riure,
ésser pels déus aviciat,
que et van regalar la joia
des que et vas gitar al bressol.
Allunyes negres cabòries,
angoixes i melangies
només amb una rialla,
només amb una paraula,
només amb un gest jocós.
Em fas feliç, em fas riure
només de sentir-te a prop.




Comentaris

Afegir comentari
  • Moltes gràcies![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-09-2016

    Moltes gràcies per la felicitació, Aurora! Una forta abraçada!

    Aleix

  • Quina joia![Ofensiu]
    Núria Niubó | 12-09-2016 | Valoració: 10


    Amb la mateixa senzillesa que et fa feliç el teu amor, tu li cantes aquest poema, fresc i carregat de joia contagiosa, altres poemes li has escrit però és en aquest que li fas el millor retrat.

    Tant de bo que la vida us sigui planera i que per molt de temps us pugueu regalar aquest amor tan pur.

    Em fa feliç el teu poema!
    Una abraçada dd tot cor.
    Nûria

  • Tenir al costat[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-09-2016

    una persona així , és un tresor que no té preu.
    M'ha encantat, Aurora!
    Una forta abraçada.

  • No el perdis![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-09-2016 | Valoració: 10

    Una persona així, no la deixis perdre! Rega-la, canta-li una cançó i fes-li costat. Oportunitats com aquesta s'han d'aprofitar. I ser-ne conscient és una passada! Una forta abraçada, Aurora.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251633 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >