Els records d'uns estius.

El vent que ara m'acarona la cara, em porta records d'akells estius: Ja tot s'acaba... Comença el fred, el camí confortable en que caminarem aquests dies, avui és una lína discontinua, buscant carícies que recordin el passat.
Ara el vent em gela la cara, i no em deixa caminar.
L'hivern arriba, la neu cobrirà les dolçes petjades, es borraran les nits passades, s'ovlidaran els temps viscuts.
Entre record i record, el càlid foc de la llar, cremara les engrunes, calmarà la fredor.
Les nits seràn més intenses,
la claror més persistent..
S'acaben akells dies.
Qui sap que tornara d'aqui a un any?, que seguira?...
Que acabarà?
Entre silencis rumio ,i muda, penso en lluitar contra el fred que s'acosta,
potser sola, distant...
S'abandonen les llargues nits de gresca, deixem enrere un estiu més, i així acumulant petits viatges, fem i desfem poc a poc una llarga teranyina plena de records, enganys,
Un teixit fort i dèbil a la vegada, que a base de mentides et fa caure al seu parany, un camí que has hagut d'escollir, una dreçera sense poder-ne sortir.
Així acaben molts estius, arriba l'aire suau de les nits de tardor, aquell que duu l'agonia dels nous dies, que fa mirar enrere i avaluar cada moment passat.
Ara s'acaba, i així comença una nova etapa.
De cop deixo anar una petita llàgrima que recorre la cara suaument, penso en recordar els dies en que creixerem junts sota el mateix sostre, amb la mateixa llavor... una llavor que s'ha fet dèbil, i que sols troba una sortida.
Aquesta es partirà en petits trossos, uns més grans, d'altres més xics, tots escampats, seguint el seu pas per l'espaiós camp de jespa, cada part de la llavor formarà una arrel, i aquella trobarà nous entrebancs, noves línies escrites al temps.
Poc a poc tornarà la calor, i amb ella noves esperaçes, portes obertes que mostren camins relatius, constants, paral·lels, tots ells amb diferents destins.
Així acaben molts estius...pero sols aquest finalitza el viatje.
Ara, tots baixem del tren, i a l'estació del camí, ens saludem entre rialles i llàgrimes, acomiadant aquest petit i acollidor recorregut pel nostre món.
Aqui s'acaba.