Els meus ulls

Un relat de: Remoh

Els ulls que varen patir en la fuscor són avui els que il·luminen la meva vida,

són els ulls que em deixen veure la llum els que em permeten il·luminar.

Són els de l'infant expectant que busca la bellessa del sencill,

l'infant que ensenya als adults i els hi diu em la seva mirada que no seveix de res tenir por.

Els mostra que no hi ha res més important que viure el suspir que acabes d'espirar.

Tanca els ulls i mira que tot el que t'envolta, veuràs que no ni ha res que valgui més que un instant sentint el teu cos. Te'n adonaràs de tot el temps que estàs perdent pensant només en guarir tot això que te'n volta, que et rodeixa tots els dies i nits. Tindràs por d'ésser tu sol en tot un món tant grAN, però un cop passada la por a la mort ja podràs ésser concient que la única cosa que importa en aquest món ets tu, i que ni un estat, ni un govern, ni les forces de repressió et podran mai prendre la teva llibertat.


Comentaris

  • donablanca | 20-06-2005

    un cant a la llibertat individual,
    unes metàfores molt ben trobades.
    el relat te un to desgarrat i amarg, pesimiste en vers la comunitat,
    com si l'ùnic refugi que quedés fos una mateixa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Remoh

Remoh

22 Relats

11 Comentaris

18209 Lectures

Valoració de l'autor: 8.86

Biografia:
No tinc una llarga vida que serveixi d'exemple per a ningú. Només vull viure tot deixant viure.