Els meus petons a la teva mà

Un relat de: silvia_peratallada

Berri Txarrak dins el meu cap,
i els meus petons a la teva mà,
nit de divendres que no podia imaginar.

Vaig passar per Girona,
sense voler-m'hi quedar
que el poble dels desitjos
m'estava esperant,
però els plans van canviar.


Berri Txarrak dins el meu cap,
i els meus petons a la teva mà,
nit de divendres que no podia imaginar.

La cervesa era bona,
la companyia també
només faltava la ment
lúcida com un dimarts al matí,
però tot no pot ser, i l'alcohol és el que és.

Berri Txarrak dins el meu cap,
i els meus petons a la teva mà,
nit de divendres que no podia imaginar.

I així va anar passant la nit,
entre música i somriures,
plaer quasi infinit,
una lluna més per recordar,
més històries per explicar,

Berri Txarrak dins el meu cap,
i els meus petons a la teva mà,
nit de divendres que no podia imaginar.

I sense adonar-me'n ja som dilluns,
i ara que miro l'hora torna a ser dimarts
traïdor el temps, que juga amb el demà
beneïts els dies que ens ajuden a disfrutar,
mentre la música no deixi de sonar.

Comentaris

  • Nit de divendres + [Ofensiu]
    Pluja | 04-10-2005

    Berri Txarrak = Un dels millors concerts que he estat mai...

    Això sí, el resultat també ha estat un bon costipat...

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582507 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com