Cercador
Els meus petons a la teva mà
Un relat de: silvia_peratalladaBerri Txarrak dins el meu cap,
i els meus petons a la teva mà,
nit de divendres que no podia imaginar.
Vaig passar per Girona,
sense voler-m'hi quedar
que el poble dels desitjos
m'estava esperant,
però els plans van canviar.
Berri Txarrak dins el meu cap,
i els meus petons a la teva mà,
nit de divendres que no podia imaginar.
La cervesa era bona,
la companyia també
només faltava la ment
lúcida com un dimarts al matí,
però tot no pot ser, i l'alcohol és el que és.
Berri Txarrak dins el meu cap,
i els meus petons a la teva mà,
nit de divendres que no podia imaginar.
I així va anar passant la nit,
entre música i somriures,
plaer quasi infinit,
una lluna més per recordar,
més històries per explicar,
Berri Txarrak dins el meu cap,
i els meus petons a la teva mà,
nit de divendres que no podia imaginar.
I sense adonar-me'n ja som dilluns,
i ara que miro l'hora torna a ser dimarts
traïdor el temps, que juga amb el demà
beneïts els dies que ens ajuden a disfrutar,
mentre la música no deixi de sonar.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582507 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....