Els grans borinots mecànic

Els grans borinots mecànics que són els camions d'escombreries i tots els vehicles a les grans ciutats. Estirada al meu llit a la clínica, dolorida per l'operació del dia anterior, mig desperta i mig adormida durant tota la nit. Els borinots mecànics m'havien deixondit.
El sol emergia nedant entre els núvols. L'obertura de Les noces de Fígaro que estava escoltant s'emmotllava com un guant a aquest naixement. Els últims compassos eren les últimes embranzides del sol, del dia que volia néixer. Vaig tenir la necessitat de dir moltes coses en pocs segons. A l'avenir hi haurà l'agenda on pugui dictar amb la ment quan la inspiració pressioni. Aleshores totes les idees, tots els sentiments ja hauran estat dits -de fet, ho estan ja ara. No hi haurà drets d'autoria
El sol naixia amb tota la seva força. Era un espectacle tan bell que no podia apartar-hi la vista. Vaig tenir por de cremar-me la retina. Un flaix em va creuar: naixement i mort, sortida i posta del sol, inici i evanescència d'un amor. I, entremig (i a l'entremig) unes hores d'il·lusions i de goigs i de desencants i penes.
El cel -els núvols- havien devorat el sol. Un blau grisós s'escampava arreu.

Nomes sé escriure i descriure el moment. No tinc memòria ni tan sols de les sensacions. Només puc ser espectadora? Com a màxim actora. Però no creadora. Tan se val! Per sort tenia altres coses! Em vaig trobar novament donant gràcies a no sé quin déu per fer-me capaç de poder gaudir de la bellesa. Gaudir en aquell moment de les delícies de les modulacions de les veus d'aquelles cantants i de les delícies de la música de Mozart, com anys enrere havia esdevingut amb la contemplació del mar, des del tren, aquella matinada d'hivern.
Tornava a ser conscient d'ho afortunada que era en poder gaudir d'aquelles plenituds.