Cercador
els gots d'aigua
Un relat de: annabella pampalluguesLes dues germanes van seure davant la taula, amb el coixí al cul per poder arribar-hi. Van recolçar el cap en les mans mirant els dos gots d'aigua que tenien davant. L'un estava tres quarts ple d'aigua, l'altre només un dit. En veure-ho, Lina, la petita, ho va trobar injust:
-Si tu tens el got gairebé ple, que més et dona donar-me'n una poca, i així en tenim les dos igual? Perquè si jo tinguera set, amb aquesta no en tindria prou, i si tingueres tu set, te'n sobraria de la teua aigua per saciar-la. A més, si la mama te'n ficara una poca, se't vessaria damunt la taula de seguida.
-Fixat bé, Lina -va dir Maria-; si jo te'n donara ara, que no tinc set, seria just. Perquè no la necessite tota, ara. Però a la pròxima vegada que la mare ens posara aigua al got, potser no en quedaria prou al pitxer, i no me'n posaria tanta. Llavors, si jo t'havera de passar un poc de la meua, que passaria?
-Que et quedaries sense.
-Sí. I si tiguérem set aleshores, tu et saciares amb l'aigua, no?
-Sí.
-Però jo no en tindria per poder beure jo. M'assecaria com un abadetxo. A més, tu sols jugar amb l'aigua, encara que digues que tens set jo sé que li pegues un glopet i la que et resta l'utilitzes per rentar-li els cabells a la barbi. No és just llavors que te n'haja de donar jo si no la vols per beure.
-De totes maneres, imaginem que això no passa. Si tu en tens molta, més de la set que tens, i jo no en tinc gaire perquè la mama no me n'ha posat prou... hauries de donar-me'n. A tu et sobra i a mi em falta. Que podria fer jo per a tindre'n més, si no demanar-te'n a tu?
-Esperar que la mare vinga amb un altre pitxer, Lina...
Comentaris
-
Una molt...[Ofensiu]rnbonet | 13-12-2005 | Valoració: 10
...bona reflexió entorn les carències, els sobrants, la justícia, la solidaritat i... l'esperança. Aclaparadorament realista, encara que no ho semble.
PS. La "muixeranga" d'Algemesí?
Salut i rebolica, païsana! -
***[Ofensiu]Llibre | 16-09-2005
Tens tota la raó: darrere aquest conte, en aparença senzill i sense complicacions, s'hi amaga una crítica vers un dels problemes que porten més de corcoll als polítics (per dir-ho d'alguna manera) avui en dia.
Penso que has creat un bon paral·lelisme entre el problema actual de l'aigua i la conversa de les dues germanes del teu conte.
Ben trobat.
LLIBRE
l´Autor
33 Relats
122 Comentaris
45489 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
M'he cansat de la meua biografia.Diré només
quatre coses de mi.
Us bastaran si sou
tan creatius com per inventar
l'esser més estrany
fet dona.
Sóc
la paradoxa de desevolupament
humà:
quan més madura més infant.
M'agrada
encantar-me mirant la làmpada
de la tauleta
de nit, i els colors que emet.
Odie
portar tacons, encara
que m'afavorisquen
les cames i li vagen a la fadilla.
Seguiré
creant versos inconnexos, fàcils i
sense rima,
que jo mateixa no entenc.
Per qualsevol cosa, albacamarasa@hotmail.com
"El T. Cargol em va encadenar i jo he passat la cadena a la Laura Lara Martín, a la Salzburg i a l'Anònim"
(descobreix què és "R en Cadena")
Últims relats de l'autor
- La tristesa podria ser això
- Presses
- Notícies de la ciutat. Quarta part.
- Notícies de la ciutat. Tercera part.
- l'anhel de la paraula
- Violència familiar.
- De la terra morta
- Decàleg de perquè m'assemble a una tortuga
- L'orfandat de les lletres, o poema sobre l'art.
- Notícies de la ciutat. Segona part.
- Notícies de la ciutat. Primera part.
- La Blancaneus primera
- El teatre vell
- Plou
- Nit freda