Els dies d'hivern

Eren les dotze del matí d'un diumenge tranquil. El cel estava cobert de grans i grisos núvols, que feien caure petites gotes de pluja, cada una era immensament petita, però totes juntes inundaven els carrers de la ciutat. Jo, desde la finestra de la meva habitació observava als caminants que s'amagaven sota paraigües de colors, els barrets encobrien els cabells o les calves dels senyors grans, i els seus abrics foscos i elegants arribaven fins als genolls i els amagaven del fred.

El silenci de l'habitació em feia concentrar-me encara més en les persones que anaven amunt i avall espantades per les gotes de pluja que es feien encara més grans. Em va semblar curiós veure a dones orgulloses de la seva fortuna, conegudes per tota la ciutat i les veïnes també, riques, amb abrics de pell d'algun animal , amb joies enormes, amb el cap ben alt, amb el seu paraigües avorrit i fosc caminaven amb pas decidit, però soles, sense companyia, i vaig pensar que els seus marits, igual de rics i orgullosos, estaven a casa mirant la televisió, o jugant amb els amics a cartes, o fent qualsevol altre cosa que no fos acompanyar a les seves esposes. La seva vida havia de ser molt avorrida.

També em vaig adonar de la diversitat cultural que passava davant la meva finestra. Hi havia dones i homes de raça negra, moltes vestides amb aquells llargs vestits plens de colors i vida, i el cap cobert a conjunt amb el vestit, i als peus només unes sabates d'estiu. D'altres, dones o homes amb túniques i pantalons blancs, la pell, els cabells i els ulls plens de vida, eren homes de raça fosca, cabells i ulls negres, la pell fosca... Però després també hi havia persones d'Europa, noies amb els ulls blaus i cabells rossos, típiques estrangeres, i el seu rostre delatava aquesta pecurialitat. Tanta gent, tanta i tanta gent diferent.

I jo, desde casa meva m'imaginava un dia de sol, calorós, una platja i l'aigua del mar donant petis cops a la sorra , les onades blanques càlides , i la gent damunt les tovalloles prenent el sol. Llàstima que encara era hivern i la pluja queia cada vegada amb més força, les persones ben abrigades caminaven amunt i avall.