Els culs

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Mireu que sóc feliç quan miro i observo, i també quan ni observo ni miro: totes les coses sempre poden ser del dret i de l'inrevés.

Si sóc al costat d'una esplèndida noia... no vull fer cap apunt natural ni tampoc artificial perquè totes les coses són molt evidents i a vegades els adjectius són sobrers.

D'altra banda allò que no sobra mai són els culs. Si aneu al teatre seieu voltat de culs, a part d'altres coses. Llavors no seria tan difícil imaginar una sala plena de culs i no res més. No creieu que resultaria un espectacle per llogar-hi cadires? Ho dic malament ja que tots els teatres tenen butaques, però sempre podem imaginar una platja o bé un riu o potser una muntanya on no calgués despullar-se perquè uns culs ens assenyalarien no se sap ben bé quines veritats...

Tornem a començar que no ha estat res: us dic que sóc feliç perquè he contemplat un paisatge ple de culs, naturalment aquests estan acompanyats pels respectius cossos: uns ulls que no hi veuen gens, unes cames que no caminen, unes mans que no hi són ben bé per acariciar ni per ser acariciades... És a dir que només tenim un sol protagonista de la història, uns solemnes culs. Cal dir que n'hi ha de totes mides i de tots els colors perquè, diuen, a la vida hi ha d'haver de tot. Així també observem l'home feliç i la dona grisa, l'home que no és carn ni peix i la dona que és tot ulls, l'home que mira sense mirar i la dona que té por de tot, l'home que sembla sempre vestit i la dona que ens apareix tot el temps despullada, l'home que xerra sense parar i la dona que no calla mai, l'home que ens assenyala l'horitzó i la dona que no fa cap gest.

I tornem a allò de sempre: jo sóc feliç quan contemplo i al mateix temps callo. Així no dic cap bestiesa, perquè l'acte de mirar sempre és un gest excel·lent sobretot si allò que contemplem són més de cent culs...

I ara no torno a començar perquè no sabria què dir al voltant de mil culs...

I callo per no dir res més. Algú vol continuar?

Comentaris

  • quina gràcia…[Ofensiu]
    iong txon | 12-09-2009

    Sobretot m'he partit el cul de riure veient que aquest seu primer relat ha merescut l'avís que "conté llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats". A mi em semblen unes reflexions fetes després de la visita a una platja nudista, amb un contingut apte per a tots els públics

    Per molts anys!

    Quim

  • L'inici [Ofensiu]
    filladelvent | 22-12-2005

    A voltes m'agrada remenar pels racons dels autors que m'agraden; sembla una estupidesa, però trobo significatiu el primer relat que es publica a la web. Tot i que pot ser simplement l'últim que has escrit, o el que et fa més ràbia, a vegades hi trobes petites joies o sorpreses, o sinó una presentació d'una literatura que progressa; en tot cas, trobo que és una bona manera d'explorar el passat de l'autor.

    Aquest teu principi de "prohibit als menors de 18 anys" (ara mateix sóc "il·legal", oi?) em sembla quasi una declaració de principis; o potser només una introducció a una poesia (o prosa poètica, és igual) que ja de per si sorprendrà al lector. Jo, que tenia 15 anys, també vaig començar amb una "prohibit als menors de 18 anys; tota una paradoxa, no poder llegir els teus propis escrits... ;)


    Tornant a la teva història sobre culs, crec que és un bon començar pel que es referix a donar pistes sobre la teva literatura (presentant-te com a observador callat de moltes situacions) i pel que fa a "enganxar" i captivar al lector, amb aquesta proposta que fas de que ell mateix s'atreveixi a continuar...

    Bé, l'he trobat encertat, i m'adono que tens una línia ben marcada d'estil, una literatura consistent i definida. Quina enveja (sana), jo que no tinc ni molt menys cap base que em sostenti... només els sentiments canviants... deu ser l'edat.

    Un plaer llegir-te, ja ho saps.

    -Filladelvent-

  • amb retard[Ofensiu]
    Shu Hua | 30-03-2005 | Valoració: 8

    et segueixo comentant, aquest cop pel principi. Veig que tens relats similars, tipus surrealista, les parts del cos et van inspirar un llibre.

    Glòria

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 10-03-2005

    COMENT

    Doncs no: jo no m'atreveixo a continuar.

    Un relat curiós, sí senyor. Amb algunes imatges carregades d'un subtil toc humorístic alhora que jugant amb les paraules.

    Però, la pregunta és... si només hi haguessin culs, sense la resta del cos... per on respirarien?

    No, millor no em contestis!

    Ara parlant seriosament. Més que un relat és com una recreació del pensament, no? Un joc figuratiu. Però està bé: és un plantejament curiós i també un projecte peculiar, aquest d'intentar parlar de cada part del cos.

    Salut!

    LLIBRE

    PD.- Disculpa que no aprofundeixi més, però és que no estic al cent per cent de les meves capacitats, avui. (Entre nosaltres, la gent que em coneix diu que no ho estic mai).

  • Sembla poesia[Ofensiu]
    Sibil·la de Fortià | 08-03-2005 | Valoració: 10

    El teu relat m'ha agradat molt i la prova és el 10 que li poso. Està molt ben escrit i, com diuen els altres relataires que te l'han comentat, és desconcertant. Què més li podem demanar, a la literatura? que ens sorprengui, ens desconcerti i.. sobretot, ens faci pensar una mica.

    A fi d'explicar una mica el perquè del títol del meu comentari, et diré que pel ritme i el contingut, em sembla més un poema que no prosa (o prosa poètica, com deia en Carner, crec...)

  • Desconcert[Ofensiu]
    NinniN | 08-03-2005

    No sé què dir-ne. Sona bé, està ben escrit... però és desconcertant... segueixo comentant, més endavant la globalitat del que llegeixo, que és el que acostumo a fer.

    Una abraçada,

    NinniN

  • Desencallat![Ofensiu]
    MikiL | 02-06-2004 | Valoració: 7

    Hola Rafel,

    espero que no se m'engaxi el cul a la cadira, les cames em facin figa, les mans em tremolin, les dents es corquin, els ulls se'm cluqin, les orelles em pitin abans de veure publicats els teus relats sobre la resta de parts del cos. Salut i ànims que l'inici ja promet. ;-)

  • Serà una sèrie[Ofensiu]

    La meva intenció és escriure una sèrie de relats amb totes les parts del cos. De moment m'he encallat als nassos... ja veurem

    Rafael Soteras

Valoració mitja: 8.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafael Soteras i Roca

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

147 Comentaris

98301 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:
ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es