Els culs

Sobretot m'he partit el cul de riure veient que aquest seu primer relat ha merescut l'avís que "conté llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats". A mi em semblen unes reflexions fetes després de la visita a una platja nudista, amb un contingut apte per a tots els públics

Per molts anys!

Quim

A voltes m'agrada remenar pels racons dels autors que m'agraden; sembla una estupidesa, però trobo significatiu el primer relat que es publica a la web. Tot i que pot ser simplement l'últim que has escrit, o el que et fa més ràbia, a vegades hi trobes petites joies o sorpreses, o sinó una presentació d'una literatura que progressa; en tot cas, trobo que és una bona manera d'explorar el passat de l'autor.

Aquest teu principi de "prohibit als menors de 18 anys" (ara mateix sóc "il·legal", oi?) em sembla quasi una declaració de principis; o potser només una introducció a una poesia (o prosa poètica, és igual) que ja de per si sorprendrà al lector. Jo, que tenia 15 anys, també vaig començar amb una "prohibit als menors de 18 anys; tota una paradoxa, no poder llegir els teus propis escrits... ;)


Tornant a la teva història sobre culs, crec que és un bon començar pel que es referix a donar pistes sobre la teva literatura (presentant-te com a observador callat de moltes situacions) i pel que fa a "enganxar" i captivar al lector, amb aquesta proposta que fas de que ell mateix s'atreveixi a continuar...

Bé, l'he trobat encertat, i m'adono que tens una línia ben marcada d'estil, una literatura consistent i definida. Quina enveja (sana), jo que no tinc ni molt menys cap base que em sostenti... només els sentiments canviants... deu ser l'edat.

Un plaer llegir-te, ja ho saps.

-Filladelvent-

et segueixo comentant, aquest cop pel principi. Veig que tens relats similars, tipus surrealista, les parts del cos et van inspirar un llibre.

Glòria

COMENT

Doncs no: jo no m'atreveixo a continuar.

Un relat curiós, sí senyor. Amb algunes imatges carregades d'un subtil toc humorístic alhora que jugant amb les paraules.

Però, la pregunta és... si només hi haguessin culs, sense la resta del cos... per on respirarien?

No, millor no em contestis!

Ara parlant seriosament. Més que un relat és com una recreació del pensament, no? Un joc figuratiu. Però està bé: és un plantejament curiós i també un projecte peculiar, aquest d'intentar parlar de cada part del cos.

Salut!

LLIBRE

PD.- Disculpa que no aprofundeixi més, però és que no estic al cent per cent de les meves capacitats, avui. (Entre nosaltres, la gent que em coneix diu que no ho estic mai).

El teu relat m'ha agradat molt i la prova és el 10 que li poso. Està molt ben escrit i, com diuen els altres relataires que te l'han comentat, és desconcertant. Què més li podem demanar, a la literatura? que ens sorprengui, ens desconcerti i.. sobretot, ens faci pensar una mica.

A fi d'explicar una mica el perquè del títol del meu comentari, et diré que pel ritme i el contingut, em sembla més un poema que no prosa (o prosa poètica, com deia en Carner, crec...)

No sé què dir-ne. Sona bé, està ben escrit... però és desconcertant... segueixo comentant, més endavant la globalitat del que llegeixo, que és el que acostumo a fer.

Una abraçada,

NinniN

Hola Rafel,

espero que no se m'engaxi el cul a la cadira, les cames em facin figa, les mans em tremolin, les dents es corquin, els ulls se'm cluqin, les orelles em pitin abans de veure publicats els teus relats sobre la resta de parts del cos. Salut i ànims que l'inici ja promet. ;-)

La meva intenció és escriure una sèrie de relats amb totes les parts del cos. De moment m'he encallat als nassos... ja veurem

Rafael Soteras