Si la llum camina de puntetes per la carena

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

Si la llum camina, de puntetes, per la carena
cal ser amatents a la natura de Can Pistraus
o allà on sigui... De puntetes... és precís fer el camí
i que no sigui dit, ja que no cal pensar on ens portarà...
No importarà, perquè l'itinerari és allò més important
no pas el lloc final, que sempre esdevindrà absurd....
De puntetes... cal observar la llum que ens acompanyarà
De puntetes... és un gest força punyent i no gens forçat
com la muntanya i alhora el mar que viuen i moren
al mateix temps, i el mot de puntetes cal repetir-lo
com el gest de caminar i viure no ha de cansar mai...
De puntetes... De puntetes... De puntetes...
ens contempla la llum, la claror, que ens amaga tot allò
que és fosc com la nit, però fins i tot aquesta té parts plenes
de claredat... De puntetes...


Comentaris

  • Un relat[Ofensiu]
    Epicuri | 11-11-2009

    Per pasr-hi de puntetes, tot rebent un gruix de llum.

    a rellegir.

  • Molt bé![Ofensiu]
    Orfeu | 10-11-2009 | Valoració: 9

    Es nota que tens experiència en açò d'escriure.Gràcies pel teu relat.

l´Autor

Foto de perfil de Rafael Soteras i Roca

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

146 Comentaris

104058 Lectures

Valoració de l'autor: 8.68

Biografia:
ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es