ELS BRUIXOTS I LES ESTRELLES

El dia que els alumnes més petits de l’Escola de Bruixeria van aprendre a fer esferes de llum que suraven a l’aire , quina disbauxa!
Tant i tant els va agradar aquell exercici que sempre que podien, agafaven les seves varetes, anaven als seus amagatalls secrets i pronunciaven les paraules màgiques que els servien per fer-les:

- Llums de les albades,
colors del capvespre,
feu de la llum
boniques esferes!

En feien de grosses, de petites, de blanques, de grogues, de blaves, de vermelles, de totes mides i colors!
De res servien els advertiments dels mestres que els deien: - La màgia dels bruixots no és una joguina, heu de ser responsables! Eren tan boniques aquelles esferes!
A vegades, tot jugant, s’acabaven barallant.

- Mira – cridava un petit bruixot- la meva esfera és més grossa i més brillant que la
teva!
- I a mi què! - li responia una bruixota molt menuda- la meva es belluga com una
faluga!
- Però la meva és la més blava de totes! – deia un altre company .
- Mentider! – li responia un cor de veus cridaneres.

Però al cap d’una estona d’ emmurriament, les rialles tornaven a ressonar per totes les habitacions de l’Escola
I els mestres, és clar, tenien una feinada de por desfent els encanteris que feien els menuts.
Una nit, una d’aquelles esferes es va escapar per una finestra que estava mig oberta i es va enfilar amunt, amunt , fins arribar al cel.

- Oh, que bonica es veu! - van cridar a l’hora un grapat de veus infantils.

I sense pensar-s’ho gens ni mica, tota la colla de menuts aprenents de bruixots i bruixotes va començar a fer esferes de llum de totes mides i de tots colors i a deixar-les anar per la finestra . Quin espectacle!
Quan els mestres es van adonar de què havia passat, van pujar de seguida al cim d’un turó molt proper a l’Escola per fer desaparèixer tots aquells punts de llums de colors. Quin desgavell!
Quan van arribar dalt, van quedar bocabadats: les esferes de llum i color que els petits havien deixat anar havien formant uns preciosos dibuixos en el cel, hi havia óssos, gegants, mags, dracs i tota mena de personatges fantàstics!

- Quina meravella! – va dir el Gran Bruixot que dirigia l’Escola- Mai no havia vist
res de tan bonic!

Tots els mestres es van mirar de reüll i sense dir una sola paraula es van posar d’acord. Van alçar les seves varetes, les van ajuntar per la punta i van pronunciar plegats el més secret i poderós dels encanteris, l’Encanteri d’Aturar el Temps, l’únic que no pot ser desfet.

- Pels poders dels cels eterns
i de la mare natura
aquí el temps avui s’atura
per a les esferes de llum.

De l’extrem de les varetes dels mestres va sortir una claror intensa que es va escampar per l’aire. Quan aquella lluminària es va anar esvaint , les esferes de llum havien quedat aturades, immòbils, sense temps per sempre més , brillant en el cel de la nit.
Els mestres, savis i bondadosos, no van voler castigar a aquella colla de deixebles trapelles i enjogassats , però els hi van amagar les varetes durant una bona temporada, fins que van ser més grans i més assenyats. A saber què podrien fer la propera vegada?
I vosaltres, aprenents de bruixots i bruixotes, heu vist mai les esferes de llum? No? Doncs aquesta nit, sortiu a un balcó i mireu enlaire, més enlaire dels vostres caps!

- Són les estrelles!

- És clar que sí! I què us pensàveu que eren?