Els bacteris, al reproduir-se, es multipliquen o es divideixen? (de la sèrie: Reflexions trascendentals d'una verge maria en zel)

Un relat de: Tiamat

Benvinguts a la nova, quarta, i us ho prometo, última entrega de

REFLEXIONS TRASCENDENTALS D'UNA VERGE MARIA EN ZEL,

amb la Tiamat com... La Verge Maria En Zel.

en FRAN's com... L'Escamarlà Gegant.

i l'aranya que penja com... L'Aranya Que Penja.


i la reflexió trascendental del dia d'avui (3 d'octubre del 2004, a 1/4 d'11 de la nit, mentre sóc al tren camí de barcelona i m'aborreixo com una ostra, que no m'estranya que s'aborreixin, jo també m'aborriria si fos una ostra) és:

ELS BACTERIS, AL REPRODUIR-SE, ES MULTIPLIQUEN O ES DIVIDEIXEN?

Hola, relataires. Agafo cedit aquest dubte trascendental d'en miquel, el meu pare, que va dir-lo fa temps, molt temps, però com que no en fa res, me'l quedo, apa, quien se va a sevilla pierde su silla. Per contestar, avui tenim un invitat molt especial, es diu Senyor Escamarlà Gegant. Bona tarda, Escamarlà Gegant.

Bona tarda, verge ma..

Calli un moment, siusplau. Primer de tot, hem de pensar que potser els nostres lectors avui no tenen un dia gaire il·luminat, per tant crec convenient que els hi donem una petita explicació sobre aquesta reflexió trascendental. A veure, un bacteri, es reprodueix. Fins aquí bé, no? si no, voldria dir que o bé són eterns, o bé que... no, només podria ser això, que són eterns. El mètode és fàcil, d'un cos se'n fan dos. I aquí vé el gran misteri. Per una banda, podríem dir que es divideix, ja que, com he dit, un sol cos es separa en dues meitats. Però per l'altra, també podríem dir que es multiplica, ja que un sol cos es duplica per formar-ne dos de nous. Un cop entès això, si és que ho heu entès, ja sé que el nivell és extremadament alt, podem procedir a escoltar l'explicació del nostre expert en el tema, l'Escamarlà Gegant. Bona tarda, Escamarlà Gegant.

Bona tarda, verge ma...

Un moment, siusplau, m'havia oblidat de presentar la nostra estimada Aranya Que Penja, que avui sembla un pèl trista. Què tens, Aranya Que Penja?

No res, un mal dia, estic buscant la meva estrella, i no sé si és al cel o al mar.

Has provat de buscar al calaix dels coberts de la cuina?

No, de fet no. Gràcies, ara ho vaig a mirar!

Bé, ja podem seguir. Doncs com dèiem, Escamarlà Gegant, li pregaríem que ens ajudés a resoldre aquest misteri, ja no sé si lingüístic o científic.

Sí, bé, jo crec que...

Ai, me n'oblidava, recordin que per qualsevol consulta en directe al nostre invitat d'avui, el prestigiós Escamarlà Gegant, llicenciat en psicologia d'ostres, especialitzat en ostres de ciutat, de les que creixen als arbres de la plaça Reial, sabeu? poden enviar un missatge al 7079, i hi posen, "elsbacterisalsreproduirseesdivideixenoesmultipliquenreflexionstrascendentalsdunavergemariaenzelholabonatardavoldriaferunapreguntaalescamarlagegant", espai, i la pregunta, si els hi cap, és clar, que és la intenció, que no hi càpiga res i no molestin l'invitat amb preguntes absurdes i estúpides, d'aquelles que no venen a dir res, només fan que mal de cap i són immenses collonades que no sé com cony se us acudeixen. No s'oblidin de l'interrogant final. Ja podem continuar. Continui, siusplau, Escamarlà Gegant.

Doncs bé, el que volia dir jo és que...

Verge Maria En Zel, Verge Maria En Zel!

Què tens, Aranya Que Penja?

Tenies raó! La meva estrella, l'havia deixat barrejada entre les culleres de sopa de la cuina, moltíssimes gràcies, de debó!

Veus? ja m'ho semblava, és que ets un cas eh...

Sísí, ja ho sé, ho sento, no tornarà a passar més.

Això espero, perquè clar, no pot ser que...

eh, eh, perdonin! que podria parlar? és que clar, m'han fet venir d'invitat especial, i jo m'havia preparat una resposta clara pel seu dubte d'avui, mirin mirin, la duia apuntada en un paper i tot, i no sé, he passat molts nervis, tot això de sortir al programa i així, i ara m'agradaria poder-la llegir; a més he vingut de molt lluny, estava al mig de l'estudi d'una ostra que s'aborreix especialment al mirar el programa del fuentes a TV3, i seria un detall per la seva part que deixessin dir-me alguna cosa, no troben?

Vostè perdoni eh?? no el voliem pas ofendre, oi que no Aranya Que Penja?

I ara!

Cony, és que la gent és molt susceptible(?), no es pot dir res, au, digui digui el seu discurs si això el fa feliç.

Moltes gràcies! Ja tocava! Jo crec que els bacteris, al reproduir-se, es...

Oooh, vaja! se'ns ha acabat el temps (era d'esperar, no? aquest era un acudit extremadament fàcil). Gràcies per les seves valuoses aportacions, Excelentíssim Escamarlà Gegant, i a la resta de relataires, us esperem a la pròxima entrega de reflexions trascendentals d'alguna cosa estranya que se'm passi pel cap!





PostData del relat, feta per la Tiamat com a Laura. Ara són 2/4 de 12 de la nit, i m'estava rellegint el relat. Fa un moment, ha arribat una companya de pis i ha anat a fer una ullada a la peixera. De sobte, la terrible noticia. El nostre peix Marlin ha mort. Un minut de silenci pel peix.

Comentaris

  • em sembla que...[Ofensiu]
    moher | 15-10-2004

    ... es divideixen però tb multipliquen els seus òrgans, pot ser??XD...quina paranoia, tiamat!!

    http://www.xtec.es/~rvillanu/celula/celula.htm

    adeeeu!

  • Com acaba?[Ofensiu]
    benaflec | 15-10-2004

    És que no l'he pogut acabar. Quan badallo se m'omplen els ulls de llàgrimes. No us passa?

    Accepta'm un consell: practica l'autocrítica.

  • boníssim![Ofensiu]
    FRAN's | 11-10-2004 | Valoració: 10

    mooltes gràcies per dedicarme'l (una cosa: el miquel és el teu pare, oi?) i gràcies també per donarm-hi un paretet a la funció
    ma agradat molt el gag del missatge (l'has clavat...) i tota la reflexió (sense conclusió final, com a de ser) en si

    tot i k trenki la esmirriada tradicií de d dir que escriguis més reflexions trasvcendentals, avui no ho faré, si surten millor i si no, doncs aixo, mira (klar, k sense voler diru ja ho he dit, farem veure q no ho he dit, dacord?)

    molts més relats, i algun que altre escrit

    FRAN's

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

681343 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.