Ella i jo

He buscat aquest poema, perquè era el de la fotografía que està il·lustrat i trobo que es molt maco i que hi has posat molt sentiment. Gràcies.

Una salutació d'ullsblaus1

Tant se val, si tant et fa: en treus profit.

Sovint pot ser bo que la nit s'enteli. Ho deus compensar amb elegància. Celebra-ho.

Així els teus versos i les teves pinzellades seguiran impregnades de sentiments.

L'autora del poema està molt arrelada a la vida i sempre li aportarà agradables moments.

Una forta abraçada Glòria! Moltes gràcies.
Petons! I enhorabona per un altre poema de matrícula d'honor!

PS
Re: Durant molts anys. Fa temps. És un món que conec perfectament i del qual en tinc una visió molt crítica (i no sóc l'únic).

romandràs sempre una eterna nena on les palmeres seran castells de focs verds, i el llamp pintarà el llangardaix de verd i els avions seran de papers plens de versos dibuixats i l'aigua perfum de peixos i les presons fetes amb palets de gelats i la vida serà de broma per riure i jugar...
guapíssim poema, ple d'imaginació...
un petó i una abraçada!

Pintar el coixí d'un món imaginari per trobar-te al despertar que estàs en un altre lloc. Trobar-te lluny de tot. Recordant temps passats.
"Que la nit enteli la meva vida i el coixí em parli" Que la nit em faci oblidar els probemes i el coixí em parli d'altre móns.
Trobar-te a tu, al teu tu anterior (a Ella, com erets tu abans...)

Saps ? m'has fet venir ganes de fer una caminada ara que cauen quatre gotes..

M'ha agradat, arriba a nivell de sensacions i crec que això per si sol ja hi compta

em pregunto: com és possible que la simple lectura d'uns versos provoqui tantes sensacions? Un garbuix interior, l'estrany neguit de saber-se enxampada en un sentiment compartit.

Les paraules de la poetessa potser no arriben amb el mateix significat que pretenia regalar als lectors i lectores. Tal volta hi ha matisos amagats rere cada mot. Però si assoleix impactar, si aconsegueix que per un moment, per un instant, la vida s'aturi davant la contemplació d'un poema... cal, demanar més?

Perquè, potser és cert:

"Que la nit enteli
la meva vida
i el coixí em parli,

Tant me fa!!"

Lavínia: t'he dit mai que m'agraden molt, els teus poemes?

Una abraçada,

LLIBRE

Amb paraules serenes, plenes de sinceritat i que arriben al cor. Felicitats i una abraçada!

Sense pena ni enyor, amb les mans obertes et retrobaràs amb la que un dia vas estar.
Li mostraràs joiosa i alegre tots els colors que has pintat nous, els nous camins que has trobat.
Entre la foscor de la nit que entela els ulls, entre la realitat i el somni et retrobaràs amb ella i ja no tinfràs por de cap veu que et parli perquè sabràs que encara sou el mateix, una força única en permanent estat d'evolució...
Genial i molt profund. Un viatge cap a l'interior d'un mateix!
PD. M'identifico molt amb els teus poemes, m'acaronen les teves paraules que m'omplen de sentiments i sensacions, d'una estranya pau...
Gràcies per tots els teus comentaris!
Una abraçada molt i molt gran!

amb el nostre passat. Un "antic somni" de poeta.

Els teus versos, mesuradament lírics, només expressen alegria per aquest retrobament, malgrat els tels de la nit. Envejable!

Petons

Molt ven escrit salutacions Ferran

porto una estona rellegint aquest poema i sóc incapaç de posar un comentari.

Em sap greu, però això m'acostuma a passar quan un poema em deixa sense paraules...
i aquest ho ha fet.

(genial, senzillament genial)

gràcies