Ell és així...

Arriba sense avisar, quan menys l’espero. M’incomoda aquesta seva manera de presentar-se: m’obliga a deixar-ho tot, a dedicar-li tota la meva atenció, a convertir-me en la seva esclava. I el que més em mortifica és que ho acaba aconseguint! És poderós, és dominant i només de sentir-lo m’anul•lo, em rendeixo als seus propòsits... i és llavors que em posseeix. Algunes vagades ho fa lentament, amb una incursió pausada però ardent. Em vénen ganes de resistir-m’hi però, anhelo tant aquell plaer final, que el deixo fer. Altres vagades és impetuós i punyent i, sense adonar-me’n, el delit ja m’envaeix i em fa gran i capaç de qualsevol cosa, sense importar el grau de moralitat ni les dramàtiques conseqüències. I just en aquest moment de culminació on no hi té cabuda cap altre sentiment: m’abandona, ell és així. I jo em sento miserable per haver-lo rebut i conscient que, al seu costat, només hi trobaré dolor.
Com t’odio ODI, com t’odio!