Cercador
Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes.
Un relat de: Hester- Compartir:
Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes.
El dia que el meu cap em va dir que em volia al seu despatx, immediatament, per presentar-me el meu nou col•laborador, un pressentiment de textura arestosa em va recórrer l’espinada de dalt a baix. No em va dir el nom, però ho vaig deduir amb els detalls del seu currículum: era ell.
Havien passat vint-i-cinc anys des de la universitat i de sobte, ens sorpreníem d’aquella jugada del destí : altra vegada treballant braç a braç, per portar endavant un nou projecte.
Va necessitar tres dies justos per trencar el gel i per recordar-me que, a part dels braços, altres parts del cos també havien tingut molta responsabilitat en l’harmonització que havíem aconseguit llavors. M’ho vaig jurar: aquesta vegada no! Si tot allò havia acabat com el Rosari de l’Aurora! Jo ja tenia una edat i molta experiència per tornar a cometre els mateixos errors. Però era difícil. Molt difícil. Coi de seductor...
I els mesos han passat, els terminis han vençut i al final, la bona concordança que hem aconseguit ens ha donat uns resultats dignes de felicitacions i de celebracions.
Repetint patrons, he decidit trencar aquesta unió que tenim abans que ho faci ell. Sempre he tingut molt d’orgull.
Ell, que va perfumat d’arrogància, haurà de ser més creatiu. Aquesta vegada no podrà utilitzar l’excusa de la guineu, és evident que ja han madurat!
El dia que el meu cap em va dir que em volia al seu despatx, immediatament, per presentar-me el meu nou col•laborador, un pressentiment de textura arestosa em va recórrer l’espinada de dalt a baix. No em va dir el nom, però ho vaig deduir amb els detalls del seu currículum: era ell.
Havien passat vint-i-cinc anys des de la universitat i de sobte, ens sorpreníem d’aquella jugada del destí : altra vegada treballant braç a braç, per portar endavant un nou projecte.
Va necessitar tres dies justos per trencar el gel i per recordar-me que, a part dels braços, altres parts del cos també havien tingut molta responsabilitat en l’harmonització que havíem aconseguit llavors. M’ho vaig jurar: aquesta vegada no! Si tot allò havia acabat com el Rosari de l’Aurora! Jo ja tenia una edat i molta experiència per tornar a cometre els mateixos errors. Però era difícil. Molt difícil. Coi de seductor...
I els mesos han passat, els terminis han vençut i al final, la bona concordança que hem aconseguit ens ha donat uns resultats dignes de felicitacions i de celebracions.
Repetint patrons, he decidit trencar aquesta unió que tenim abans que ho faci ell. Sempre he tingut molt d’orgull.
Ell, que va perfumat d’arrogància, haurà de ser més creatiu. Aquesta vegada no podrà utilitzar l’excusa de la guineu, és evident que ja han madurat!
