Elena Ormondi. Cas tancat (V)

Pren la paraula
MARINA GUIU EIMIL, l'advocada de l'acusació particular

Buf, Elena Ormondi! Ja deu fer ben bé vuit o deu anys de tot allò. Recordo que em va contractar la germana petita de la víctima, Beatriu González, totalment convençuda de la culpabilitat del seu cunyat. I el primer que recordo d'aquell cas, i d'una forma meridiana, són dues... diguem que curioses casualitats. La primera és que la Laura Benotti, la mare d'un dels inicialment sospitosos, l'avui tan popular Angelo Corberini, era una amiga meva de la universitat. La segona és que també coneixia la reverenciable esposa del magnat Sir Rodderick Inmo, Ann Beatrice Astermith, una excel·lent penalista britànica que s'havia retirat en el moment més àlgid de la seva carrera. L'estatus, la consideració social i sobretot la fortuna d'Inmo li asseguraven una còmoda subsistència per a la resta de la seus dies tot i la seva retirada professional.
Poca cosa recordo jo d'aquell cas. Sé que el Fiscal era el Maspons i a la defensa hi havia la meva col·lega Fernández Santandreu. I sé que al principi poc dubtava de la culpabilitat del marit, el senyor no-sé-què Taboada. Sí, perdó, Jonàs Taboada. A cada pas que avançava la instrucció ens entrebancàvem amb el seu nom. No tenia coartada i sí que tenia, en canvi, un bon motiu i una excel·lent oportunitat. El motiu estava relacionat amb l'Angelo Corberini. Va saber que mantenien, ell i l'Elena, una relació sentimental. Bé, potser no sabia d'entrada que fos ell, l'amant, però va endevinar la relació i, amb això, ja n'hi havia prou. D'altra banda també tenia l'oportunitat, si bé vivint amb la víctima l'oportunitat la tenia sempre, o gairebé. I val a dir que, si va ser ell l'assassí, no va triar gaire bon moment. O no era gaire lúcid, perquè va convertir-se en el principal imputat.
L'altre amb oportunitat, mòbil i sense coartada era precisament l'Angelo Corberini. Quant a l'oportunitat, essent l'amant devia visitar amb freqüència el domicili dels Taboada. Respecte del mòbil, fàcil d'imaginar; ella li diu que cal deixar-ho córrer i ell s'hi resisteix. O ell li fa xantatge posant un preu al seu silenci i ella es revolta, la cosa es complica i acaba com acaba. Però costa més d'imaginar, perquè si no era un suïcidi es tractava d'un assassinat molt ben planejat. I quant a la coartada, cap testimoni a favor seu.
Sobre Sir Rodderick, ni coartada i amb oportunitat, però respecte del mòbil... sí, hi ha l'amenaça d'Elena de denunciar un suposat assetjament sexual, amenaça que el marit va deixar etreveure en el decurs del procés -sense donar-hi massa importància-, però no crec que fos un motiu de prou pes per esdevenir la raó d'un crim. I menys perpetrat per aquell sant baró britànic. És clar que si tenim en compte la gran consideració social d'aquell totpoderós mecenes... Però vaja, enmig de tot plegat, d'aquell mediàtic procés, vull dir, també es van treure els seus draps bruts a airejar pels mitjans de comunicació. De l'hipotètic assetjament se'n va parlar, i de l'amenaça de l'Elena de denunciar-lo, però no crec que tot plegat afectés massa la seva reputació. És la impressió que jo en tinc, vaja, potser vaig errada.
A mode de conclusió, jo havia de i vaig acusar Jonàs Taboada. Si el judici fos avui, m'ho pensaria dues vegades...

La propera entrega, la penúltima, inclourà dos capítols (atesa la brevetat d'un d'ells):
A) Pren la paraula ANGELO CORBERINI BENOTTI, l'amant, i
B) Pren la paraula sa Senyoria PATRÍCIA REGINA LUCES DE ACOSTA VALLÈS, la Magistrada de l'Audiència Provincial de Barcelona que presidí el Judici contra Jonàs Taboada