Eleccions

Hui ha seguit eixint el Sol, tot i que ahir va ser el principi del fi del Món...

Quan tots pensàvem que un canvi, per mínim que fóra, era possible... Somiàvem!
El dia 27 de Maig del 2007 pintava bé. Un progressisme ben muntat anava a desbancar el despotisme que durant dotze anys havia estat destruint el nostre país, el País Valencià.
Sabíem que amb el Compromís no guanyaríem, però teniem l'esperança de que el PP perdera la majoria absoluta i així, pactant diversos partits, arribar al govern de la Generalitat.

Arreu del País Valencià, per norma general, ha guanyat el PP amb diferència... Açò em porta a preguntar-me moltes coses, totes elles inacceptables per a mi:

A la gent li agrada estar subordinada?

És acceptable destruir platges i muntanyes?

És digne fer camps de golf a tot arreu?
I demanar aigua per a regar-los?

És normal no invertir en sanitat i educació?

A la gent li agrada tenir un picaportes dormint entre cartons a la porta de casa?
I al mateix temps invertir en obres faraòniques?

És lícit permetre la menysvàlua de la nostra llengua, el català?

Agraden les macrourbanitzacions? Hotels? Camps de golf i piscines? Heliports? Guiris?

És just el tancament de TV3?

I què em dieu de la manipulació de Canal 9?

Doncs sí, la resposta a totes les preguntes és un SÍ en majúscules...

I no ho entenc, per molt que m'ho rumie no arribe mai a trobar una explicació considerable...
Vivim a un país reprimit des de fa, per què no acceptar-ho?, des de fa 300 anys! Primer va ser amb Felip V, i ara? Camps, Rita i tota la colla d'aprofitats es burlen de nosaltres, els valencians! Es burlen de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra forma de veure i viure la vida! El pitjor de tot és que es burlen dels seus propis votants... Saben, i si no els ho dic jo, que són uns ingènus, hipòcrites i venuts... Pensen que les quatre parauletes pintades de rosa els faran viure millor... És viure millor que vinga el Papa a visitar-nos? És viure millor que la Fòrmula 1 es celebre a València? No! Al PP sols li interessa aparentar! Què més dóna si els joves estudien a barracons? Què més dóna si les llistes d'espera als hospitals són de setmanes? Què més dóna si cada vegada hi ha més accidents de trànsit? No passa res, xè! Al més vinent inaugurem qualsevol ‘museuet' i avant!

Estic trista i decebuda, de veres pensava que un canvi seria possible! Un canvi a les esquerres, tant dóna si era el PSOE o el Compromís, però amb un xicotet canvi em valia...
Les meues primeres paraules van ser " Jo me'n vaig d'ací! Açò serà insuportable... Veure morir la terra, veure podrir-se la cultura, veure perdre el valencià... Fugim d'ací!". Però no, ara m'ho he pensat, m'ho he replantejat des d'un altre punt de vista i he arribat a la següent conclussió:
EL PAÍS ENS NECESSITA, POT SER MÉS QUE MAI. PLANTEM CARA AL MAL GOVERN, A L'ESPECULACIÓ, A L'ESPANYOLISME, I AL FEIXISME!
DEIXEU A UNA BANDA EL ‘MESINFOTISME' I A PER ELLS!