El vent dels records

Arriben els records, el seu contacte dolorós on resona aquest "mòrbid cant adolorit" , un eco de la memòria que rescata un plany punyent, que s'aquietaen un to llangorós, per acabar amb un lament encara esperançat, una recolta interna que promet vida perquè li suplica i li crida a l'aor, l'amistat, la solidaritat: qualsevol cosa que sigui aquesta que enganxa un ésser humà a un altre i el fa lliure, quant pot compartir, viu, quant pot tenir un projecte de futur.
Un poema estremidor i apaivagador alhora, amb la teva acostumada veu intimista i la teva enganyosament fàcil perfecció formal.
Una abraçada,

franz

que xulo...envejo les persones que com tu podeu dir tantes coses en poques paraules i tan ben escollides i lligades
salutacions d'un nouvingut a RC
joan