El vell i el nou

per ser un nou amic per a mi
joande

Viure el present, iniciar el futur. El passat, encara que ens ha forjat el que som ara, cal deixar-lo anar. Viure el ara és el més important.
Gracies Joan per aportar més llum a les nostres vides.
Una forta abraçada

Gràcies Joan per plasmar tan clarament el contrast entre el vell i el nou. Sovint ens anclem en el passat, en hi aferrem i això condiciona el nostre present. Deixar anar el vell i caduc no sempre es fàcil, nèixer de nou cada dia, amb la ment i l'ànima lleugera de pesos innecessaris i limitadors. Gaudim del present...de la frescor i de la sava regeneradora que el nou ens ofereix quan deixem de mirar el passat.

un cop més, gràcies...

...ja que no en sé massa (o gens) de fer-ne o de llegir-la. Però m'agrada aquest tipus de poesia que s'enten a la primera, de paraules planeres i que es pot llegir amb veu alta.

També m'admira la teva constància en la forma de pensar i de cercar debat i reflexió...encara que és evident que no comparteixo massa (o gens) la teva forma de pensar. Però en això està la gràcia, no? Que si tots penséssim igual seria molt avorrit i una bona polèmica de tant en tant desvetlla l'esperit.

Salutacions

Lluís

Una bona lliçó per tots, deixar enrera tot allò vell... i aferrar-nos a les coses noves... però de les coses velles aprenem entre altres coses a valorar el que tenim i el que ens queda...

enriquidores i gens auto contemplatives, dins la teva línia positiva i engrescadora, gairebé com una croada del positivisme, gens criticable i en molts casos desitjable quant menys.
Tot i no ser amant de les repeticions en la poesia, en aquesta ocasió queden prou acceptades, degut a la temàtica i la intenció de l'autor en mostrar-comparar actualitats i velleses, sempre en una actitud de creixement, que sempre ha de ser rebut de bon grat.

Felicitats Joan!


Ferran

El passat és un llibre tancat i el present un llibre obert. Tant si som joves com si som grans, tenim més futur que passat perquè el passat ha deixat d'existir. Com a molt és un record en la ment, un pensament agradós o desagradable, però sempre inabastable. Només som amos de l'avui, és a dir, podem fer que sigui com nosaltres desitgem. Som com mags que, amb la nostra vareta màgica, tenim la capacitat de fer que l'avui sigui un dia inoblidable i profitós, que ens faci profundament feliços. EL present està a les nostres mans.

lliçó de vida, sense dubte és interessant la lectura que ens has proposat. Una forma encisadora de crear contrastos per entendre l'essència mateixa dels conceptes.

M'encanta :)

Gràcies per il·luminar-nos sempre amb els teus relats.

Empoma els besets!

més bona del vell i el nou!
Traslladant-ho a un objecte i fent un joc de paraules, et diré que jo en prefereixo un de vell ,bell ,que nou de nous.

A reveure, benvolgut Joan.

sempre a la vida tant del vell com del nou. Del vell allò que val la pena aprofitar i del nou l'esperança de trobar nous camins i tenir forces per encarar-los amb optimisme. Aquestes són les meves aportacions al teu assaig, un text breu però intens que aporta idees positives, com ens tens acostumats.
Una abraçada cordial.

Mercè

Gràcies, Joan, per la felicitació d'ahir i pel text d'avui.

D'aquest assaig teu, hi ha una parella d'afirmacions que em sembla rodona:
"El vell és haver-ho fet. El nou tot per fer."
Així mirat, podem aprendre del què ja hem fet per fer millor el que queda per fer, no et sembla?

Veig que més endavant tornes a emprar la comparació del passat i el present amb capses obertes i tancades, una metàfora que sovint utilitzes en molts sentits: la imatge resulta molt ben aprofitada en aquesta ocasió, és molt gràfica respecte al que ja és acabat i al que encara és en marxa, o espera a ser començat.

T'envio una abraçada nova, plena d'afecte constant,
Unaquimera