EL TEU PARE

Centre penitenciari de Quatre Camins.

No em preguntis perquè, ja que no en tinc refotuda idea, t'escric avui i no ho he fet abans.
No et conec de res, tu a mi sí. Jugues amb avantatge.
Una veu interior fa dies que em toca els collons amb el conte que et dec una explicació. Jo crec que no, però tot sigui perquè aquesta mosca collonera calli d'una puta vegada.
Diuen que sóc un assassí, que vaig matar el teu pare. El primer no és cert, el segon sí. Què per què dic que no és cert? Per coherència: la meva coherència, que és l'única que em val. El teu pare era el pitjor, un ésser menyspreable que no tenia cap dret a la vida. Oi que quan un mosquit t'està donant per cul durant una bona estona acabes aixafant-lo i això no et converteix en assassí? Senzillament has preferit quedar tranquil a seguir suportant a un animal que s'alimenta de la sang aliena. Això mateix vaig fer jo.
Què si em penedeixo del que vaig fer? Ningú es penedeix de matar una rata de claveguera, al contrari, el normal és presumir d'haver acabat amb aquest animal pudent i infecciós. I això és el que vaig fer.
Ja sé que mentre llegeixis això, si és que ho fas, pensaràs que sóc escòria, que m’he de podrir a la presó. Com se m'acut parlar-te així? Qui m'he cregut que sóc? T'ho explicaré, no et quedessis amb ganes de saber-ho. Et parlo com em surt dels collons i sóc una víctima més del cabró més gran que hagi parit mare.
Només vull deixar-te clara una cosa, tornaria a fer el que vaig fer, però aquesta vegada em quedaria amb el cap del teu pare com a trofeu, igual que el caçador que penja al saló de casa del cap del cérvol abatut.
Pots creure't el que més t'interessi, el conte que s'ha publicat a la premsa sobre les bondats del teu pare o el que jo t'estic oferint, que és la puta veritat. Si optes per la segona, permet-me que ho dubti sent fill de qui ets, saps on trobar-me. Si t'inclines pel primer, cosa més que probable, viuràs enganyat tota la teva fastigosa vida.
La pilota és a la teva teulada. Tu decideixes.