Cercador
EL TEU MELIC
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Què li veus al teu melic
que et resulta tant fascinant.
Què li veus al teu melic
que mai no mires més enllà.
Es potser un jardí de roses
de petals suaus i frangants?
Potser veus la posta de sol
tenyint el cel de color.
Qui sap? Potser un camp de blat
movent-se al vent com el mar.
Sigui el que sigui el que tu hi veus,
jo t'ho asseguro. Només tu ho creus.
Aixeca el cap. Mira al voltant.
Veuràs que hi ha coses més importants
Aixeca els ulls. No tinguis por.
Veuràs... hi ha flors, sol i colors.
Si mires només el teu melic,
acabaràs amb gepa. Mira que et dic.
Si no te'l rentes farà pudor.
No et pensis pas que tu ets millor.
I si no em creus,,,,, Tant me fot.
Aquí et quedes. Jo toco el dos.
que et resulta tant fascinant.
Què li veus al teu melic
que mai no mires més enllà.
Es potser un jardí de roses
de petals suaus i frangants?
Potser veus la posta de sol
tenyint el cel de color.
Qui sap? Potser un camp de blat
movent-se al vent com el mar.
Sigui el que sigui el que tu hi veus,
jo t'ho asseguro. Només tu ho creus.
Aixeca el cap. Mira al voltant.
Veuràs que hi ha coses més importants
Aixeca els ulls. No tinguis por.
Veuràs... hi ha flors, sol i colors.
Si mires només el teu melic,
acabaràs amb gepa. Mira que et dic.
Si no te'l rentes farà pudor.
No et pensis pas que tu ets millor.
I si no em creus,,,,, Tant me fot.
Aquí et quedes. Jo toco el dos.
Comentaris
-
un versos divertits jordi[Ofensiu]joandemataro | 17-10-2012 | Valoració: 10
que en el fons amaguen molta veritat !!
gràcies pel teu comentari i per ser tan i tan amable
rep una abraçada, d'algú que es mira massa poc el seu melic
joan
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102616 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com