El testament

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

A les nostres mans tenim el testament.
És el llegat dels castells de la contrada.
I dels campanars, que vers el firmament,
s'envaneixen d'ésser reis de l'esplanada.

I dels monestirs, històriques canòniques,
cofres de pedra, tenaços lluitadors,
que conjuguen les seves formes harmòniques
amb silencis que vesteixen velles pors.

Pors que es dilaten en l'aire que es passeja
entre columnes d'un jorn que finirà,
del claustre, d'aquell esperit que escasseja,
però que es manté en l'aura de Lluçà.

Velles arcades, que emmarquen cada dia
el crepuscle que saluda somrient,
amb la dolçor d'una estranya melangia,
l'esgarrifança d'un altre cop de vent.

Parets que han sofert heroicament batalles,
testimonis dels vassalls d'aquesta terra,
i dels senyors, protegits per les muralles
que tenen, avui, el pas del temps per guerra.

Adéu-siau país de nobles personatges,
aquesta guerra mai la podràs guanyar,
per més intenses que siguin les imatges,
per més que evoquis les flames de la llar,
per més que creguis que ets lliure d'esclavatges
enfront del temps hauràs de capitular.

Però mentrestant, recorda'ns el que eres,
castell que vastes terres vas dominar;
per l'odi i la venjança tu caigueres,
mes va ser el temps qui et va sentenciar.


25 de març de 2002

Comentaris

  • El temps implacable[Ofensiu]
    Naiade | 27-02-2008 | Valoració: 10

    Avui he volgut anar als inicis i m'he trobat amb aquest homenatge als orígens del Lluçá. És nota com te l'estimes la teva terra i t'endinses per la seva ànima continguda dins l'aura, podent sentir dins teu l'essència dels segles passats, intuint velles histories que potser ningú recorda.
    Fa molt temps que ho vas escriure, però ja eres un poetas .

    Una abraçada ben forta i plena d'admiració

  • I les històries...[Ofensiu]
    Shu Hua | 14-11-2004 | Valoració: 10

    ... dels bandolers: en Perot, en Tallaferro, en Toca-son, en Capablanca, en... no tots són del Lluçanès, però sí són veïns. I de les bruixes, històries més horripilants i tristes: nla Pellisona, na Napa... o na Roma, la valenta Rafela Puigcercós.
    I una reflexió que ha fet d'altres vegades: què té de més interesant la vida de'n Robin Hood que la del nostre valent, heroic, estimulant i també, no cal oblidar-ho, lladre, Perot Rocaguinard?


    Portava gipó i rapilla de telilla, mitges vermelles, sabata baixa i una xarpa amb tres pedrenyals; duia els mostatxos refilats, anava dalt d'un cavall blanc, anava més entonat que tots els altres, tots els fadrins deien al dit Rocaguinarda, senyor Guinart.

    Un petó,
    Glòria

  • Interessant...[Ofensiu]
    Gloria | 27-07-2004 | Valoració: 10

    És un bon poema, que implica al lector a submergir-se intenssament en la construcció de l'ho llegit en imatges dins seu que les pot veure gracies a la teva "metodologia" d'escriure.

    Poder et pensaves que se utilitzar aquestes paraules tan complicades, va home que ja ens coneixem e nen!!!!

  • poema historic[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 03-07-2004 | Valoració: 9

    M'agrada aquest poema que has escrit, alhora que l'has madurat, mesurat en la balança del coneixement i el sentiment. és un poema fet amb seny i passió.
    Una abraçadaa.

  • Hauré de fer una escapada a aquesta terra teva[Ofensiu]
    CarolinaCC | 20-06-2004

    Sorpren aquest sentiment que et surt quan escrius sobre la teva terra. Li dones en el teu poema un aura de melangia i grandesa al mateix temps. Quan l'he llegit no m'ha semblat que parlessis d'un indret de la nostra Catalunya, que de vegades tristament subestimen precisament per ser tan nostra, tan quotidiana, sino més bé d'un lloc amb el romàntic caràcter llegendari de les ruines d'Avalon.

Valoració mitja: 9.75