EL TEMPS

Un relat de: DANA

Pentina cabells blancs
falcats en el temps,
desposseït de records
que fan cua a la intempèrie
d'una vida amalgamada
de cruentes decepcions.
Vençut i assedegat,
clava la mirada
dins l'eixut pou
de la seva ànima
on hi fan estada
malmesos sentiments
de llot i llàgrimes tenyits,
fins a sentir l'aterridor esclafit
del incandescent volcà del temps,
vomitant agres retrets
que li cremem les entranyes,
mentre, la viatgera sorra
d'aquell obsolet rellotge,
continua el seu camí,
dibuixant en els seus llavis
una estranya aiguabarreja,
de comiats i somnis.

Comentaris

  • Galzeran (homefosc) | 31-10-2009

    com puc ser el primer comentarista d'aquest poema?
    Té una força brutal i ofereix un imaginari fantàstic, de fet, em recorda un de meu; "Rónegues Calendas", però en el meu parlo d'un infern personal-col·lectiu.
    No vull dir que m'agradi per això, m'agrada per la manera en com has construït el poema, les imatges, tot ell.
    He arribat a tu de rebot, i me n'alegro.

    Felicitats!

    Ferran

l´Autor

Foto de perfil de DANA

DANA

55 Relats

80 Comentaris

46893 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a les acaballes de la tardor de l'any 1956 en un petit poble de la comarca de les Garrigues. Penso que la meva vida ha estat i continue estan plena d'emocions, de lluites, de contradiccions, de sentiments i sobretot d'autèntic amor. Continuo buscant la felicitat sense perdre l'esperança i la il·lusió en les petites coses que m'envolten a cada instant i ha estat precissament aquesta búsqueda constant, la que m'ha portat a escriure i a plasmar en els meus escrits tot allò que embolcalla el meu esperit fins aconseguir despullar-me de tot allò que m'oprimeix el cor i que m'ofereix la possibilitat de convertir-me en una petita flor de tardor, que quasí bé sempre passa desapercebuda per la majoria de la gent, però que en el fons és apreciada per les petites ànimes amb una sensibilitat especial.aquelles que et fan sentir plena de vida i revestida d'autèntica llibertat.