El sospir del moro

Un relat de: joandemataro
“No llores como mujer lo que no supiste defender como hombre” .
( Digué la Sultana Aixa al seu fill , el Califa Boabdil, últim Sultà de Granada, l’any 1492.)

Damunt el seu cavall pujà per última vegada al cim
i el Califa, que havia lluitat , contra la seva pròpia sang
per aquelles meravelloses terres, féu una última mirada,
alhora que una llàgrima, només una, rodolà per la seva galta
fins que s’amagà pel seu queix, acomiadant-se....
Boabdil marxà d’aquell cim, derrotat.
“El cim del sospir del moro”, per sempre ja anomenat.

“No ploris com a dona” li digué sa mare avergonyida
” Els homes no ploren”- ( El pitjor dels masclismes
és el que surt per boca d’una dona)


Boabdil va entendre“: per mi ja ets mort, no ets el meu fill,
no ets home, ves-te’n ben lluny i mai no tornis”.
Tothom ho sabia: Això del plor és cosa de dones,
que són febles, que només serveixen per tenir cura del marit,
ofrenar-li pensió completa, allotjament i plaer carnal.
Tenir cura dels fills i de la granja i de les terres, sense rebre res a canvi.

“ el que no vas saber defensar com a home”
Boabdil abatut sent : “ ets feble, indigne guerrer,
que ha tacat l’honor de la familia i de tots els avantpassats,
ja no es gastarà més tinta de les plomes que escriuen la història,
aquesta no és pels covards que no entreguen la vida al camp de batalla”

Potser algú li hauria d’haver dit a l’ Aixa:
“No reneguis com un home i consola a qui no has sabut tractar com a mare” .

Comentaris

  • imaginació [Ofensiu]
    Falciot blanc | 05-03-2011

    Ja se que far molt de temps que vas escriure aquest relat, avui he sentit la necessitat de tornar-lo a llegir ja que el guardo entre els preferits. Massa sovint acceptem les coses tal i com sempre ens u han explicat, acceptant a més a més el significat que li han volgut donar. El teu relat es un anàlisis de una historia (o llegenda) centenària i vas més enllà de la pura anècdota t'endinses en els sentiments, en el perquè del "sospir del moro" a dalt del cim quan contemplava per ultima vegada el que havia perdut i ens fas comprendre que lo que més l'hauria enriquit no u havia tingut mai que es la comprensió de la única persona que l'hauria de haver compres, la seva pròpia mara.
    Ja se que tot aixo es ideologia i poesia, la realitat es molt més crua i els personatges molt més sinistres però de cada historia verdadera o falsa be hem podem fer la nostra pròpia historia, a la nostra mida i en tot el sentit poètic o romàntic que la nostra imaginació ens permeti.

  • Es veritat[Ofensiu]
    Falciot blanc | 03-02-2011

    Ufff, molt be, impactant, m'he agrada molt i tens tota la raó.

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

437604 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan