El somriure fals de la vida

Un relat de: TITÀNIA

Quant després de molt de temps la vida et somriu tímidament, primer tens por de confiar-hi, perquè saps per experiència que les coses bones no duren i cada cop desapareixen més ràpid, però per un moment penses que t'ho mereixes i quan, tot i la por, et decideixes a gaudir-ne, descobreixes que només era una treva a l'espera del pròxim atac que no es fa esperar, i una vegada més et colpeja amb força, i te n'adones que facis el que facis, per molt que lluitis sempre acabes perdent el combat. Quan estàs sola, cansada i abatuda sempre hi ha algú aprop que em comptes d'allargar la mà per ajudar a aixecar-te, et dóna l'última empenta perquè acabis de caure. És aleshores quan tens la certesa que si les coses tornen a anar malament encara podem esdevenir molt pitjors.

Comentaris

  • quina llàstima que sigui veritat...[Ofensiu]
    nana_17 | 22-11-2007 | Valoració: 8

    però per molt que sempre acabis caient, per molt que els somriures durin poc, permolt que no siguin eterns i que quan t'aixeques trigues molt a tronar a caure...
    per molt que hi aixi gent que en comptes d'oferita la mà et dona una empenta...
    parles de somriures, parlem de somriures, i sbaem el que som els sabem apreciar pel molt poc que durent...
    no val la pena a vegades haver-los viscut, haver vist somriure la vida? No tens, no tenim records de tots aquells moments?
    A vegades per molt que caiguís, per molt que les coses vagin pitjor del que anaves sempre tens un tresor que es el teu record, no et veus obligat a recordar les mil patacades, recorda aquells moments, segur que pocs, segur que es poden comptar amb la mà, però que hi son i segur que et faran tornar a somriure, encara que només sigui per uns instants!!


    - el text m'ha agradat moltissim!!
    :)

    ciao, petons!!

  • El somriure de l' hipocresia [Ofensiu]
    Avet_blau | 22-11-2007 | Valoració: 10

    Hipocresia,
    epidemia universal , mal de tothom
    desengany dels cors nets;
    Paraules buides.
    Gestos falsos , dents blancs, disfressa.
    cada cop el mon es mou mes
    sobre la seva fosca batuta,
    i no podem recolzar el cap sobre un hombro
    comprensiu.
    hem triat malament,
    hem perdut la noblessa qui sap a on.

    potser els arbres el sol, els núvols
    siguin mes sincers
    potser els ocells, el vent , la pluja, siguin millors i mes nobles amics .
    Avet

  • En altres paraules: "de malament a pitjor"[Ofensiu]
    llamp! | 22-11-2007

    O el que més bé defineix aquestes paraules: "si les coses tornen a anar malament encara poden esdevenir molt pitjors.", és que la llei de Murphy està a l'ordre del dia.

  • Trist pero real...[Ofensiu]
    Dida | 22-11-2007

    T'entenc tant be, tant!!! Estic vivint una situació que s'aproxima a tot això que has escrit i veritat es que ho has plasmat de tal manera que m'has fet veure a mi mateixa. Ojala et conegués i poguessim intercanviar les nostres experiencies i vivencis.

  • Exacte...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 22-11-2007 | Valoració: 10

    ...i no et vull ser pessimista sinó que et faré una apologia del que has escrit: Veus que és cert, que quan tot va malament encara pot anar pitjor, pel que has de viure pensant en que tot està en ordre encara que no hi siga. No has vist el dibuixet aquest del llop que s'enganxa el cap en una trampa, i després per darrere ..., sí quan les coses van mal encara poden anar pitjor. Frueix del que tens i no demanes més, és part del secret. Salutacions de Vicent.

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TITÀNIA

TITÀNIA

112 Relats

149 Comentaris

78672 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
"Tots tenim un artista dins nostre, només hem de trobar la manera de deixar-lo sortir"

Sóc de la fornada del 73, Historiadora de l'Art i escriptora ocasional. Apassionada per la cultura en totes les seves expressions: l'art, la literatura, el cinema, el teatre.

Pseudònim: la Titània, personatge mitològic del "Somni d'una nit d'estiu" de W. Shakespeare, és la reina de les fades del bosc. Ambiciosa, enamoradissa i una mica llunàtica, li agrada estimar i que l'estimin.

Em podeu escriure a: eginec@gmail.com

I visitar el meu bloc: http://lembruix.blogspot.com

Ens llegim!