El somriure fals de la vida

Un relat de: TITÀNIA

Quant després de molt de temps la vida et somriu tímidament, primer tens por de confiar-hi, perquè saps per experiència que les coses bones no duren i cada cop desapareixen més ràpid, però per un moment penses que t'ho mereixes i quan, tot i la por, et decideixes a gaudir-ne, descobreixes que només era una treva a l'espera del pròxim atac que no es fa esperar, i una vegada més et colpeja amb força, i te n'adones que facis el que facis, per molt que lluitis sempre acabes perdent el combat. Quan estàs sola, cansada i abatuda sempre hi ha algú aprop que em comptes d'allargar la mà per ajudar a aixecar-te, et dóna l'última empenta perquè acabis de caure. És aleshores quan tens la certesa que si les coses tornen a anar malament encara podem esdevenir molt pitjors.

Comentaris

  • quina llàstima que sigui veritat...[Ofensiu]
    nana_17 | 22-11-2007 | Valoració: 8

    però per molt que sempre acabis caient, per molt que els somriures durin poc, permolt que no siguin eterns i que quan t'aixeques trigues molt a tronar a caure...
    per molt que hi aixi gent que en comptes d'oferita la mà et dona una empenta...
    parles de somriures, parlem de somriures, i sbaem el que som els sabem apreciar pel molt poc que durent...
    no val la pena a vegades haver-los viscut, haver vist somriure la vida? No tens, no tenim records de tots aquells moments?
    A vegades per molt que caiguís, per molt que les coses vagin pitjor del que anaves sempre tens un tresor que es el teu record, no et veus obligat a recordar les mil patacades, recorda aquells moments, segur que pocs, segur que es poden comptar amb la mà, però que hi son i segur que et faran tornar a somriure, encara que només sigui per uns instants!!


    - el text m'ha agradat moltissim!!
    :)

    ciao, petons!!

  • El somriure de l' hipocresia [Ofensiu]
    Avet_blau | 22-11-2007 | Valoració: 10

    Hipocresia,
    epidemia universal , mal de tothom
    desengany dels cors nets;
    Paraules buides.
    Gestos falsos , dents blancs, disfressa.
    cada cop el mon es mou mes
    sobre la seva fosca batuta,
    i no podem recolzar el cap sobre un hombro
    comprensiu.
    hem triat malament,
    hem perdut la noblessa qui sap a on.

    potser els arbres el sol, els núvols
    siguin mes sincers
    potser els ocells, el vent , la pluja, siguin millors i mes nobles amics .
    Avet

  • En altres paraules: "de malament a pitjor"[Ofensiu]
    llamp! | 22-11-2007

    O el que més bé defineix aquestes paraules: "si les coses tornen a anar malament encara poden esdevenir molt pitjors.", és que la llei de Murphy està a l'ordre del dia.

  • Trist pero real...[Ofensiu]
    Dida | 22-11-2007

    T'entenc tant be, tant!!! Estic vivint una situació que s'aproxima a tot això que has escrit i veritat es que ho has plasmat de tal manera que m'has fet veure a mi mateixa. Ojala et conegués i poguessim intercanviar les nostres experiencies i vivencis.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de TITÀNIA

TITÀNIA

112 Relats

149 Comentaris

83134 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
"Tots tenim un artista dins nostre, només hem de trobar la manera de deixar-lo sortir"

Sóc de la fornada del 73, Historiadora de l'Art i escriptora ocasional. Apassionada per la cultura en totes les seves expressions: l'art, la literatura, el cinema, el teatre.

Pseudònim: la Titània, personatge mitològic del "Somni d'una nit d'estiu" de W. Shakespeare, és la reina de les fades del bosc. Ambiciosa, enamoradissa i una mica llunàtica, li agrada estimar i que l'estimin.

Em podeu escriure a: eginec@gmail.com

I visitar el meu bloc: http://lembruix.blogspot.com

Ens llegim!