El somni de D. Ramon.

El somni de D. Ramon.

...Jo m'entenc i ballo sol
i vaig passant la maroma...

. . .

i per assenyalar la llana
i dir bunyol al bunyol,
m'agrada seure, estar sol...


i practicar un esport passat de moda: meditar.
Nosaltres formem un grup heterogeni on el lligam que ens manté units és, en teoria l'amor a la Rambla però...

...què és la Rambla de les flors?
Hi ha més pelats que rics, més gent guillada
que gent amb el cervell apuntalat;
hi passa fum, neguit i terregada
i un món una miqueta estomacat.

Un fa ballar el despit, l'altre la mona,
les noies tendres fan ballar-hi el cor;
és la sala de ball de Barcelona
i el sol ve a fer-hi de catifa d'or.

La pela de taronja aquí no enganya,
tothom per relliscar-hi és admès,
vénen del mar i vénen de muntanya,
per entrar dins el ball no es paga res.

O sigui que hi venim voluntàriament i, per tant, acceptem de bon antuvi els sacrificis i els inconvenients de formar-ne part. Ho fem conscients que per damunt dels personalismes està el bon funcionament del grup, que la contribució personal, per petita que sigui, és fonamental per a l'estabilitat i que la desídia individual pot influir en el rendiment del conjunt.

I és que per arribar a ser un bon ramblista, cal tenir voluntat d'aprendre dels que tenen més experiència i també cal esforçar-se al màxim malgrat la insignificança, relativa, del paper assolit. Si se'ns fa confiança hem de respondre amb generositat pel be comunitari.

I tot i així...


...de vegades la cobla s'embarbussa,
i el ball s'infla de crits i crida fort,
i entre xiulets i sabres i batussa
s'engega una pistola i cau un mort.

Som humans i ens deixem portar per l'orgull absurd, ens embranquem en picabaralles i enfrontaments ridículs i practiquem la política de "capelletes" i de "passadís"...

...però és un ai! I torna la riuada
i torna el ball gronxant-se amunt i avall,
i tornen els ocells dalt la brancada
a fer entremaliadures de cristall.

No podia ser d'altre manera. El seny s'imposa i el diàleg sincer, cara a cara i amb respecta, facilita l'entesa cordial... O no? O tot és una il·lusió?...

... i és potser perquè m'estreba
el perfum de la Rambla com ningú,
que he desitjat...
que he somniat...

i si seguim fent-nos la traveta els uns als altres...

...el meu somni s'acabà?

No! Un somni tant meravellós no pot ser mentida i a un grup on hi ha bona fusta, on tots els llenyataires són magnífics individualment, on podem gaudir d'uns companys encoratjadors, seria una llàstima que els arbres no ens deixessin veure el bosc.

...Ara que hi ets a temps i no t'aprimes
de calumnies ni enveges i mal plor,

. . .

ara que hi ets a temps...
no llencis el teu or!
Que et dic que aquesta Rambla és molt traïdora
i és molt alegre, però gasta el cor...

Aquets dies en que la sensibilitat sura a flor de pell, on comencem el sisè any de vida,
crec que són escaients per reflexionar sobre el grau de responsabilitat personal i col·lectiva del grup.

...i el que tiri la primera pedra
Que s'hi pensi i es miri bé al mirall...

. . .

Perdoneu...
Tinc un parlar franc
i és el cor el que em crida a flor de boca...


...És tot un cel de blau i d'alegria
aquesta Rambla meva, i em fa esglai
pensar que puc deixar-la sols un dia;
la Rambla i jo no hem d'apartar-nos mai!!
D. Ramon.