El silenci d'una mare

El silenci m'acarona, m'abraona, de vegades oprimeix el pit, fins a deixar-me sense alè, altres acompanya dolç en els meus pensaments, en els meus somnis en els que hi sou sempre presents. Absolutament amb una presència real, tridimensional, però callats, també en silenci. Potser no sabrem què dir-nos. O potser és el mer pressagi de que no caldrà dir res. Només mirar-nos als ulls, als ulls humits.